Nova iniciativa per millorar la precisió, l’eficiència i la interoperabilitat dels informes d’atenció primària i hospitalària
La redacció d'informes assistencials és un procés fonamental per a registrar i comunicar informació precisa sobre l'estat de salut i/o social de les persones i garantir la qualitat i la continuïtat assistencial.
Amb l'objectiu de millorar l'eficiència i la precisió dels informes, en el marc de la iniciativa d’informes assistencials, s’ha dissenyat una nova eina per a la redacció d'informes. Es proporcionarà als professionals de la salut una eina intuïtiva i fàcil d'usar per a crear informes assistencials, reduint-ne el temps i l'esforç dedicat.
Aquesta iniciativa s’ha basat en les funcionalitats que ja existeixen a l’eCAP i planteja la resolució d’algunes de les seves limitacions. Tanmateix, s’ha analitzat l’eina d’informes de SAP/ARGOS per tal d’adoptar-ne funcionalitats i adaptar-les a l’atenció primària. Per tal d’importar informació de la història clínica del ciutadà als informes, s’inclou la integració amb altres iniciatives, com són els condicionants i problemes de salut, les prescripcions, les al·lèrgies, etc.
La iniciativa preveu el compliment dels estàndards i regulacions vigents en matèria d'informes i el conjunt mínim de dades dels informes clínics (CMDIC) del Sistema Nacional de Salud (SNS). Aquests conjunts mínims de dades estableixen quines són les dades que s’han d’enviar a l’SNS relatives als informes d’atenció primària i a la història clínica resumida de l’usuari, entre altres tipus d’informes.
Les variables clíniques que s’enviaran a l’SNS s’emmagatzemaran de manera estructurada a l’RDC (Repositori de Dades Clíniques). L’avantatge principal que té l’RDC és unificar les dades clíniques del ciutadà en un repositori clínic únic pel SISCAT, i evitar, així, l’existència de fragmentació i duplicitat de dades en diferents bases de dades segons l’entitat que dona assistència sanitària o bé segons el software específic utilitzat per recollir aquestes dades.
L’RDC és un repositori de dades clíniques de tipus NoSQL, basat en l’emmagatzematge de documents en format .json o similar amb dades estructurades. Aquests documents contenen informació de context i semàntica clínica gràcies a l’aplicació de l’estàndard openEHR, que assegura la interoperabilitat entre sistemes d’informació.
Les dades dels professionals sanitaris responsables i col·laboradors que participen en la redacció dels informes també s’emmagatzemaran juntament amb les dades clíniques a l’RDC, assegurant la traçabilitat de la informació.
Pel que fa a la confidencialitat dels informes que es publiquin a l’RDC, determinats tipus d’informes tindran un nivell d’accés restringit per defecte. Per altres tipus d’informes, el professional sanitari podrà escollir el nivell de visibilitat: restringit (visible per un subgrup de professionals), públic (visible per qualsevol professional i pel ciutadà), etc. A partir d’aquestes dades clíniques emmagatzemades al repositori de dades clíniques (RDC) es generarà l’enviament de dades d’informes al Ministeri.
Des del punt de vista dels sistemes d'informació, aquesta nova eina representa un pas endavant en la construcció d’una història clínica compartida i longitudinal centrada en la persona atesa, ja que els informes quedaran emmagatzemats en un repositori únic pel SISCAT i es podran consultar a través de la iniciativa d’informes assistencials, d’HC3 i eCAP.
Ara mateix s’està detallant el procés de migració de tots els informes realitzats a l’ECAP a la nova eina d’informes assistencials, per garantir que la informació històrica quedi integrada a l’ecosistema HES. A causa de les múltiples dependències amb altres iniciatives del sistema, com són les prescripcions, al·lèrgies o els diagnòstics, el calendari de desplegament està vinculat al seu progrés. Fins que aquestes no estiguin completament operatives, no serà possible desplegar la iniciativa d’informes clínics. Tot i això, el desenvolupament avança de manera coordinada per assegurar una transició progressiva i segura.