Línies estratègiques de l'Estratègia d’atenció primària i comunitària

Les línies estratègiques defineixen les grans prioritats per al desenvolupament de l’atenció primària en el context dels països socialment més avançats. Recullen les recomanacions d’organismes internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut, que insten a orientar els sistemes sanitaris cap a una visió més salutogènica, a reforçar la capacitat resolutiva de l’atenció primària i comunitària i a garantir el benestar dels seus professionals.

Aquestes línies han estat definides amb la participació del Consell Assessor de l’Atenció Primària i Comunitària. S’emmarquen en el quíntuple objectiu de l’atenció a la salut i configuren el full de ruta estratègic amb horitzó 2030, per consolidar una Atenció Primària i Comunitària més equitativa, resilient i centrada en la persona.

Les 10 línies estratègiques definides són:

1. Visió salutogènica: Assolir una APiC que incorpori de manera transversal la perspectiva salutogènica i d’equitat, orientada a reduir les desigualtats en salut, potenciar la promoció de la salut i les activitats preventives.
2. Accessibilitat adequada a la persona: Garantir una accessibilitat ajustada i centrada en la persona, que permeti oferir l’atenció oportuna i pertinent en funció de la necessitat real. Evitar l’ús excessiu de circuits d’immediatesa innecessaris i impulsar un model de gestió intel·ligent i col·laboratiu de la demanda, alineada amb la capacitat del sistema i les expectatives de professionals i ciutadania.
3. Augment de la resolució: Enfortir la capacitat resolutiva de l’APiC mitjançant tecnologies, protocols i processos que afavoreixin una gestió integral i coordinada amb especial atenció a les persones amb malalties complexes o multimorbiditat. A més, garantir sistemes d’informació interoperables i canals de comunicació entre àmbits assistencials.
4. Bones pràctiques i polítiques no-fer: Detectar, modelitzar i potenciar les millors pràctiques existents en l’àmbit de l’APiC, promoure’n la difusió i adaptació arreu del territori. Generalitzar l’aplicació de les polítiques de “no-fer”.
5. Maximització de les competències i fidelització dels professionals: Maximitzar les competències dels professionals de l’APiC —tant consolidats com de nova incorporació— mitjançant el desenvolupament professional continuat, i promoure’n la fidelització i projecció, ja sigui a través de millores laborals i d’accés a oportunitats de creixement i lideratge en l’àmbit assistencial, docent, comunitari i de gestió.
6. Atenció a la salut d’infants i adolescents: Posar a disposició d’infants i adolescents un model d’atenció integral i integrat que en promogui el benestar global, a través d’eines i recursos adaptats a les seves necessitats, mitjançant una acció coordinada entre salut, educació, família i comunitat, que incorpori promoció, prevenció, detecció precoç i atenció continuada.
7. Atenció integrada social i sanitària en el domicili: Consolidar i ampliar els models d’atenció integrada social i sanitària, especialment en els àmbits residencial i domiciliari.
8. Relació de l’atenció primària i comunitària amb l’atenció hospitalària: Consolidar i enfortir la relació entre l’APiC i l’atenció hospitalària mitjançant processos, eines i espais de col·laboració estables, que facilitin una comunicació fluida, la gestió compartida de casos i la continuïtat de les cures i assegurin una atenció integral i centrada en la persona.
9. La tecnologia com a motor de canvi del procés d’atenció: Incorporar i desplegar de manera planificada la IA i les TIC per millorar l’accessibilitat, optimitzar la gestió de la demanda, reduir la càrrega burocràtica, reforçar la continuïtat assistencial i potenciar una actuació proactiva i anticipatòria per part dels equips. Fomentar la interoperabilitat i la col·laboració efectiva entre l’APiC, altres àmbits d’atenció, serveis socials i xarxes comunitàries.
10. Salut comunitària: Consolidar i estendre l’estratègia de salut comunitària a tots els EAP, integrar l’enfocament comunitari de manera transversal en l’activitat clínica, preventiva, educativa i social, i enfortir la coordinació estructurada amb la resta d’agents comunitaris del territori i el món local.