Contacte
Història de l’acreditació a Catalunya
A començament dels anys vuitanta, acabades d’obtenir les transferències en matèria de sanitat, el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya va decidir posar en marxa un sistema extern d’avaluació de la qualitat dels seus hospitals de malalts aguts que es denomina ‘acreditació’.
L’objectiu era homologar la qualitat dels hospitals a Catalunya dins un model sanitari de provisió pública i privada. Així, va constituir-se el primer programa d’acreditació realitzat a l’Estat espanyol i a Europa.
L’any 1983 es va realitzar un segon procés d’acreditació, d’acord amb l’experiència assolida. L’aplicació d’aquest nou model d’acreditació va constituir l’eina principal per establir la xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya.
Cal considerar aquestes dues normes d’acreditació com de determinació de mínims qualitatius que cal assolir. Fonamentalment, es van utilitzar criteris d’avaluació sobre l’estructura i l’organització dels hospitals de malalts aguts.
L’Ordre de 10 de juliol de 1991, que cal situar en el context de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya i de la creació del Servei Català de la Salut com a ens públic que compra serveis sanitaris, defineix uns nous estàndards d’acreditació, entre els quals s’inclouen criteris estructurals, de funcionament i d’organització i, amb menor rellevància, els corresponents al procés i els resultats de l’organització, d’acord amb els models d’acreditació de principis dels anys noranta.
Tots aquests esforços han mantingut Catalunya, de forma permanent, al capdavant en el desenvolupament i la implantació de sistemes d’avaluació de la qualitat en els dispositius assistencials. Això ha fet que sigui un referent obligat i un model per a altres comunitats autònomes.
L’evolució permanent del sector sanitari a Catalunya i la millora objectiva de la qualitat assistencial com a objectiu generalitzat en el món dels serveis sanitaris, conseqüència derivada d’un més alt nivell socioeconòmic i cultural de la població, han estat factors clau que han impulsat el desenvolupament, a Catalunya, d’un model sanitari propi i el reconeixement de la salut com un dret de la ciutadania.
2023 - Resolució SLT/621/2023, de 23 de febrer (DOGC núm. 8865, de 1 de març de 2023), que declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda fins al 31 de desembre de 2023.
2022 – Setembre 2022, publicació del nou Manual d’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda a Catalunya 2022.
2022 - Resolució SLT/2403/2022, de 25 de juliol (DOGC núm. 8720, de 29 de juliol de 2022), que declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda fins a 30 de juny de 2023.
2021 – Resolució SLT/2364/2021, de 23 de juliol, per la qual es prorroga la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda atorgats fins al 30 de setembre de 2022.
2020 – Resolució SLT/474/2020, de 18 de febrer, per la qual s’actualitzen els estàndards d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda de Catalunya.
2019 – Resolució SLT/1042/2019, de 16 d’abril, per la qual es declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda.
2018 – Resolució SLT/2720/2018, de 12 de novembre, per la qual es declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda.
2017 – Resolució SLT/2886/2017, de 15 de desembre, per la qual es declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda.
2016 – Resolució SLT/2953/2016, de 20 de desembre, per la qual es declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda.
2013 – Resolució SLT/807/2013, de 8 d’abril, per la qual es declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda.
2013 – Inici del segon període d’acreditació (2013-2016) per a centres d’atenció hospitalària aguda.
2012 – Resolució SLT/1616/2012, d’1 d’agost, per la qual es declara la vigència dels certificats d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda.
2009 – Acte de lliurament dels certificats d’acreditació als hospitals.
2006 – Celebració dels 25 anys d’acreditació a Catalunya i publicació d’un llibre commemoratiu.
2006 – Inici del nou model d’acreditació a Catalunya, regulat pel Decret 5/2006, de 17 de gener.
2006 – Decret 5/2006, de 17 de gener, pel qual es regula l’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda i el procediment d’autorització d’entitats avaluadores.
2005 – Ordre SLT/415/2005, de 20 d’octubre, per la qual s’autoritza la pròrroga dels certificats d’acreditació dels centres hospitalaris.
2005 – Presentació del model d’acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda a Catalunya.
2000 – Creació del Consell Assessor de Qualitat Assistencial del Departament de Salut (Ordre de 19 de desembre de 2000).
1992 – Modificació de l’Ordre de 16 d’agost de 1988, per la qual s’adapta la composició de la Comissió Assessora per a l’Acreditació de Centres Hospitalaris de Malalts Aguts (Ordre de 6 de novembre de 1992).
1991 – Tercer procés d’acreditació per a centres hospitalaris de malalts aguts a Catalunya (Ordre de 10 de juliol de 1991).
1988 – Creació de la Comissió Assessora per a l’Acreditació de Centres Hospitalaris de Malalts Aguts (Ordre de 16 d’agost de 1988).
1983 – Segon procés d’acreditació per a centres hospitalaris de malalts aguts a Catalunya (Ordre de 25 d’abril de 1983).
1983 – Acreditació de centres d’assistència hospitalària en règim de funcionament obert (Ordre de 31 d’agost de 1983).
1981 – Primer procés d’acreditació per a centres hospitalaris de malalts aguts a Catalunya (Ordre de 21 de novembre de 1981).
1980 – Creació d’un grup d’experts en acreditació de centres assistencials que emet un informe.
1979 – Traspàs de competències en sanitat a Catalunya.
Model vigent
S'actualitza el model amb data de 2013, a causa de l’evolució del sector i de les normes, estàndards i requisits de qualitat i seguretat dels pacients ─tant nacionals com internacionals. La finalitat principal és garantir a la ciutadania una assistència eficaç i de qualitat, complir els eixos principals del model d’acreditació sanitària de Catalunya i mantenir la política i les característiques diferencials que es van establir en el model des dels inicis.
Model de 2013
- Promou la millora sobre la base d’uns estàndards que s’assoleixen de forma progressiva.
- Compromís i lideratge de la Direcció del centre.
- Implica el personal de l’organització.
- Incideix directament en la cultura de tota l’organització.
- Se sustenta en la cultura de la qualitat.
- Avalua el procés i està enfocat a resultats.
- Fomenta la gestió del coneixement a l’organització.
- Fomenta el compromís amb l’entorn i la societat.
- Té en compte aliances/relacions de l’organització.
- Genera punts forts i punts febles (promou la millora contínua).
- Respecta la cultura de l’organització i constitueix una guia per a la millora.
- Les auditories als centres són realitzades per entitats externes al Departament de Salut.
- Promou la gestió de processos interrelacionats per a l’eficàcia i l’eficiència de l’organització.
- Està enfocat al client intern i extern.
- Considera la qualitat com un dret de la ciutadania.
Model de 1991
- Compliment dels estàndards fixats.
- Utilitat exhaurida.
- Compliment estricte de la normativa.
- Poc participatiu.
- No cal tenir una cultura de qualitat prèvia.
- Basat en l’estructura i l’organització dels centres.
- Acota la Lex artis i el criteri professional aïllat.
- No té en compte l’entorn.
- No hi ha relació de cooperació amb els agents externs.
- Genera només punts febles.
- Respecta la cultura interna del centre.
- Les auditories dutes als centres són realitzades per tècnics del Departament de Salut.
- Les auditories són processos independents entre si.
- El model no està orientat de manera específica al client.