La COVID-19 causa més casos i més mortalitat en persones amb menor nivell socioeconòmic

Les persones amb un nivell socioeconòmic menor presenten taxes de casos de COVID-19 més elevades i una mortalitat més alta que les persones amb un nivell socioeconòmic major. Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribat l’informe elaborat per l’Observatori de les Desigualtats en Salut i que ha publicat l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en un estudi  que té com a objectiu descriure la situació a Catalunya des del punt de vista socioeconòmic individual i de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de residència i la possible associació amb els casos detectats i de mortalitat per COVID-19.

L’estudi –titulat ‘Desigualtats socioeconòmiques en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19 a Catalunya’- comparteix que la COVID-19 no afecta a tothom de la mateixa manera, tal i com indiquen alguns estudis arreu del món que constaten l’existència de desigualtats, en diferents eixos, enfront de la COVID-19: per exemple, a Nova York, que una persona pertanyi a la comunitat afroamericana és propici a tenir taxes més elevades d’infecció i mortalitat per COVID-19.

L’informe posa l’accent en les taxes observades en les persones amb menor nivell socioeconòmic i les desigualtats de gènere. En aquest sentit, les dones presenten unes taxes més elevades de casos de COVID-19 que els homes, però en canvi en els homes s’observa una mortalitat més alta, en tots els grups d’edat. Així per exemple, la taxa de mortalitat estandarditzada en els homes de 80 o més anys en el grup de menor nivell socioeconòmic és de 2.832,4 per cada 100.000 homes, mentre que en les dones és de 1.361,9.

Paral·lelament, l’estudi no percep un gradient ni en les taxes de casos ni en les de mortalitat segons el nivell socioeconòmic de l’ABS; no obstant això, algunes ABS concretes presenten unes taxes més elevades de mortalitat i alhora estan en el grup d’ABS de nivell socioeconòmic més baix.

En canvi, sí s’observa que les taxes de casos en el grup d’edat de 65 a 79 anys en ABS de nivell socioeconòmic menor són més altes que en els altres grups d’ABS. Per últim, l’informe recorda l’existència  d’estudis geogràfics sobre la mortalitat per COVID- 19 realitzats a la ciutat de Barcelona segons seccions censal on s’han trobat desigualtats socioeconòmiques.

Per a fer l’estudi, el nivell socioeconòmic individual s’ha mesurat mitjançant la informació sobre trams de renda i situació laboral i social, establint 4 categories de  nivell socioeconòmic: persones exemptes de copagament farmacèutic, amb renda anual per sota de 18.000 €, amb renda anual entre 18.000 € i 100.000 €, i amb renda anual per sobre dels 100.000 €.

Per agrupar les ABS segons el nivell socioeconòmic de l’àrea, s’ha fet servir l’índex socioeconòmic compost. Per a aquest índex, emprat en l’assignació de recursos a l’Atenció Primària, es fan servir dades poblacionals de nivell socioeconòmic, nivell d’instrucció, ocupació, esperança de vida, taxa de mortalitat prematura i hospitalitzacions evitables.

“Les dades analitzades posen de manifest desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19. Quan la pandèmia acabi, caldrà fer balanç, analitzar totes les dades, i treure conclusions que ajudin al disseny de polítiques de salut. De fet, aquest és l’objectiu de l’Observatori de Desigualtats en Salut: dades per a la presa de decisions”, afirma Anna García-Altés, directora de l'Observatori.

L'Observatori de les Desigualtats en Salut

L'Observatori de les Desigualtats en Salut s'ha creat per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya del passat 10 de març, amb la missió la missió general d’afavorir la transparència, la rendició de comptes i la generació de coneixement del sector salut a Catalunya, fet pel qual posa a disposició de gestors, professionals, estudiosos, ciutadania i Administració, la informació necessària per conèixer les desigualtats en salut en tots els seus eixos (socioeconòmic, gènere, trajectòria vital, edat, nacionalitat, nivell d'estudis, situació laboral, lloc de residència, entre d'altres).

Aquest nou observatori és l’evolució natural de l’anterior Observatori sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població, configurat com un instrument puntual generat arran de la crisi, passant a ser ara un instrument amb la voluntat de monitorar les desigualtats en salut al llarg del temps.

Més info: http://observatorisalut.gencat.cat/ca/observatori-desigualtats-salut/