Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

El component 11, de modernització de les administracions públiques, desenvolupa aquesta política a través d'un conjunt de reformes i inversions, i té com a objectius estratègics la digitalització i modernització de les administracions públiques, la transició energètica i el reforçament de les capacitats administratives.

La inversió 3 de l'esmentat component 11 (C11 I3) fa referència a la “Transformació Digital i Modernització del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i de les administracions de les comunitats autònomes i de les entitats locals”. La inversió s'orienta a sis línies estratègiques, els objectius i les actuacions  finançables de les quals han d'estar alineats amb l'Estratègia Digital 2025, el Pla de Digitalització de les Administracions Públiques 2021- 2025, i altres accions de modernització dirigides al sector públic.

La línia estratègica 6 “Sanitat Digital” de la mesura C11I03, comprèn projectes que es dirigeixen a la transformació digital en l’àmbit de salut, que incidiran en diferents àmbits com la millora de la interoperabilitat, el desenvolupament de nous serveis digitals i l'impuls a l'analítica de dades i a l'explotació de la informació al Sistema Nacional de Salut.  En aplicació dels criteris de distribució per al repartiment del crèdit de la línia 6, la quantia total que correspon a Catalunya és 33.603.282,76 euros.

En el marc de la “Estratègia de Salud Digital”, aprovada pel CISNS el dia 2 de desembre de 2021,

i com a un dels objectius del Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària, aprovat pel Ple del CISNS el dia 15 de desembre, la Secretaria General de Salut Digital, Informació i Innovació del SNS desenvoluparà el Pla de Transformació Digital de l'Atenció Primària en col·laboració amb les comunitats autònomes (CCAA) i INGESA (responsable de l'assistència sanitària a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla).

Per això, a partir de les accions de l'objectiu de digitalització del Pla d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària, l'anàlisi desenvolupada col·laborativament pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes i INGESA en el marc de l'Estratègia de Salut Digital del SNS, ha permès definir tres blocs funcionals, “Centro sanitario inteligente”, “Atención personalitzada”, “Transformación digital de los servicios de soporte de la actividad sanitaria”,  amb les línies d’actuació i projectes prioritaris que componen el programa de treball.

Aquest programa s’ha estructurat en set grups de treball que defineixen els projectes col·laboratius,  entre les diferents CCAA, i d’execució individual, que no necessàriament han de produir resultats que puguin ésser aprofitats per la resta de CCAA, però que d’alguna manera s’han relacionat amb aquests set grups de treball segons la temàtica dels mateixos. El projecte d’història de salut digital és un projecte col·laboratiu (grup de treball 4), integrat en la línia d’actuació d’història clínica intel·ligent, del qual Catalunya assumeix el lideratge.

El projectes de transformació digital dels serveis de suport de l’activitat sanitària s’articulen en els següents grups de treball (GT):

• Projecte 1: CIBERAP (GT1).
• Projecte 2: Telemonitorizació de pacients, IoT (GT6).
• Projecte 3: Història de Salut Digital (GT4).
• Projecte 4: Integració Dosi Radiada per a professionals de primària (GT5).
• Projecte 5: Plataforma Interoperabilitat imatge amb entitats No SISCAT y integració imatge no DICOM (GT5).
• Projecte 6: Gestió Omnicanal de la demanda proactiva en l’Atenció Primària (GT3).
• Projecte 7: Canal Ciutadà (GT3).
• Projecte 8: Definició, desenvolupament i implementació de l’Atenció Telefònica multi proveïdor (GT3).
• Projecte 9: CRM per al Sistema de Salud de Catalunya (GT3).
• Projecte 10: Salut integrada modelat y gestió longitudinal de processos assistencials (GT3).
• Projecte 11: Oficina Técnica per la gestió dels projectes d’Atenció Primària (GT1 - GT7).
• Projecte 12: Solucions IA Primària (GT7).

El component 18, Renovació i ampliació de capacitats del Sistema Nacional de Salut, pretén corregir les debilitats estructurals detectades i adaptar el sistema sanitari als reptes i desafiaments identificats. El seu objectiu és tenir un model sanitari més robust, flexible i resilient. Un model que refermi la sanitat pública com un pilar essencial de l'Estat del Benestar, però que també sigui punta de llança del desenvolupament social. El Component consta de 5 reformes i 6 inversions. Cada reforma i inversió pretén renovar i ampliar les capacitats del sistema sanitari en un àmbit específic.

La inversió 1, Pla d'inversió en equips d'alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut,  de l’esmentat component 18 (C18 I1), correspon a la inversió en equips d'alta tecnologia mèdica, un instrument essencial als processos assistencials. Les inversions realitzades en equips mèdics que incorporin la tecnologia més avançada permeten incrementar la supervivència global i la qualitat de vida mitjançant el diagnòstic de malalties en estadis primerencs, possibilitant la intervenció terapèutica ràpida i millorant la qualitat assistencial i la seguretat del pacient i del professional al incorporar equips més segurs. Espanya presenta un nivell d'obsolescència d'aquests equips clarament superior a la mitjana europea i un nivell de densitat d'aquests equips per habitant inferior també a l'existent als països europeus amb un model sanitari equivalent a l'espanyol (model Beveridge).

La inversió es desplegarà en dos àmbits:

• Renovació (per obsolescència ajustada a intensitat d’ús, seguint referències acceptades internacionalment).
• Ampliació d’equips per equilibrar les diferències interregionals i assolir progressivament la mitjana de la Unió Europea quant a nombre d’equips per milió d’habitant, amb especial atenció a les zones del territori espanyol que presenten una dotació per habitant inferior a la mitjana nacional.

El Pla inclou els tipus d'equips següents:

Acceleradors Lineals, Tomografia Axial Computaritzada (TAC), incloent-hi els de planificació; Ressonància Magnètica, Tomografia per Emissió de Positrons (PET), Tomografia per Emissió de Positrons i TAC (PET-TAC), Cambra Gamma, Equip de Braquiteràpia Digital, Angiografia Vascular, Angiografia Neuroradiològica i Sala d'Hemodinàmica.

El passat 30 de juny de 2021 “el Pleno del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud” va aprovar “el Plan de inversiones en equipos de alta tecnología del Sistema Nacional de Salud (Plan INVEAT)”, que s’emmarca com inversió 1 en el component 18 del “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia” aprovat pel Govern de España el 27 de abril de 2021.

El component 18, Renovació i ampliació de capacitats del Sistema Nacional de Salut, pretén corregir les debilitats estructurals detectades i adaptar el sistema sanitari als reptes i desafiaments identificats. El seu objectiu és tenir un model sanitari més robust, flexible i resilient. Un model que refermi la sanitat pública com un pilar essencial de l'Estat del Benestar, però que també sigui punta de llança del desenvolupament social. El Component consta de 5 reformes i 6 inversions. Cada reforma i inversió pretén renovar i ampliar les capacitats del sistema sanitari en un àmbit específic.

La inversió 2, Accions per reforçar la prevenció i promoció de la Salut, pretén, en conjunt, reforçar la capacitat preventiva i de promoció de la salut per evitar l'aparició de malalties. Es centra especialment en la promoció d’estils de vida i entorns saludables. La majoria de malalties tenen factors de risc comuns sobre els quals cal actuar preventivament, com són el tabaquisme, el consum d'alcohol, el sedentarisme, l'alimentació no saludable o la manca de benestar emocional.

La inversió es desplega en 7 àmbits diferenciats, un d’ells són els Programes de prevenció del càncer.

L’acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 5 de setembre de 2022, va aprovar les actuacions finançables i la distribució de crèdit a les comunitats autònomes per a la promoció de la salut i la prevenció del càncer amb càrrec al pressupost del Ministeri de Sanitat en el marc del component 18 “Accions per reforçar la prevenció i promoció de la Salut” (C18.I2).

Les accions vinculades als Programes de prevenció del càncer són:

• Estendre els programes de cribratge poblacional del càncer colorectal, finançant els costos no mèdics vinculats a la invitació a participar en aquesta campanya com són l'enviament de les invitacions per carta o kits de presa de mostres, així com els recursos de la gestió del programa. Els fons objecte de transferència fan referència a actuacions a finançar el 2022 i 2023.

• Impulsar la realització del cribratge poblacional del càncer de cèrvix, finançant els costos de la campanya de difusió sobre la posada en marxa del programa, així com els costos d'invitació per participar en aquesta campanya (les invitacions per carta o kits de presa de mostra).

El component 18, Renovació i ampliació de capacitats del Sistema Nacional de Salut, pretén corregir les debilitats estructurals detectades i adaptar el sistema sanitari als reptes i desafiaments identificats. El seu objectiu és tenir un model sanitari més robust, flexible i resilient. Un model que refermi la sanitat pública com un pilar essencial de l'Estat del Benestar, però que també sigui punta de llança del desenvolupament social. El Component consta de 5 reformes i 6 inversions. Cada reforma i inversió pretén renovar i ampliar les capacitats del sistema sanitari en un àmbit específic.

Un dels principals ensenyaments a extreure de la pandèmia de COVID-19 és la necessitat d'enfortir les capacitats de vigilància, detecció precoç i resposta ràpida davant de l'eventualitat de qualsevol situació crítica. També requereix reforçar les capacitats de laboratoris i d'institucions sanitàries, les debilitats de les quals s'han posat en evidència amb la pandèmia i resoldre-les és determinant per a una resposta millor en el futur. Finalment, cal afrontar un procés d'avaluació global de l'exercici del Sistema Nacional de Salut des de l'inici de la crisi sanitària amb l'objectiu d'extreure lliçons útils de cara al futur.

La inversió 3, Augment de capacitats de resposta davant de crisis sanitàries, es compon d’un conjunt d’actuacions dirigides precisament a augmentar les capacitats de resposta davant futures crisis sanitàries. Una d’elles és  el nou sistema d'informació de la xarxa vigilància en salut pública. Aquest sistema ampliarà, millorarà i integrarà els sistemes d’informació de malalties transmissibles i no transmissibles existents a Espanya. Inclourà l'equipament i eines tecnològiques que li donen suport. El sistema aprofitarà tots els desenvolupaments i infraestructures del Node Central de l'SNS ja existent al Ministeri de Sanitat, així com els mecanismes actualment en ús per a l'intercanvi d'informació administrativa i clínica, tant a la recepció de dades trameses des de fonts primàries, com els que donen suport a Targeta Sanitària Individual, Recepta electrònica i Història Clínica del SNS, etc.

El component 18, Renovació i ampliació de capacitats del Sistema Nacional de Salut, pretén corregir les debilitats estructurals detectades i adaptar el sistema sanitari als reptes i desafiaments identificats. El seu objectiu és tenir un model sanitari més robust, flexible i resilient. Un model que refermi la sanitat pública com un pilar essencial de l'Estat del Benestar, però que també sigui punta de llança del desenvolupament social. El Component consta de 5 reformes i 6 inversions. Cada reforma i inversió pretén renovar i ampliar les capacitats del sistema sanitari en un àmbit específic.

La inversió 4, Formació de professionals sanitaris i recursos per compartir coneixement, pretén reforçar les capacitats i les competències dels professionals de la sanitat, amb especial atenció a la formació vinculada a les reformes i inversions d'aquest Component. Així mateix, pretén promoure eines que permetin als professionals sanitaris compartir coneixement per millorar la coordinació i la qualitat de l'atenció sanitària, també en aspectes prioritaris recollits en aquest Component. La inversió es desplega en 4 àmbits, un d’ells la formació continuada.

L’àmbit de formació continuada consisteix a incloure en els plans de formació contínua de professionals sanitaris, accions formatives vinculades amb els objectius i mesures inclosos en aquest component. La formació serà oferta per entitats acreditades i les accions formatives hauran de versar, entre d'altres, sobre els àmbits següents:

• Utilització de tecnologies sanitàries i sistemes d'informació
• Vigilància de la salut pública i epidemiologia.
• Seguretat del pacient i professionals
• Ús racional dels recursos diagnòstics i terapèutics
• Detecció precoç del càncer
• Salut Mental
• Salut ambiental
• Prevenció de factors de risc
• Detecció precoç de violència de gènere
• Detecció precoç del maltractament infantil
• Bioètica
• Comunicació clínica
• Medicina basada en l'evidència
• Treball en equip
• Metodologia de la investigació
• Desenvolupament de les competències directives dels responsables dels centres sanitaris
• Formació de tutors de la formació sanitària especialitzada
• Pràctica clínica

Per acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 22 de juny de 2022, es va

aprovar la distribució del finançament a les comunitats autònomes corresponent al Programa de formació de professionals sanitaris en l’àmbit dels plans de formació continuada en el marc del component 18 (C18.I4) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (MRR).

El Departament de Salut, a través de la Subdirecció General d’Ordenació i Desenvolupament Professional de la Direcció General de Professionals de la Salut, durà a terme directament determinades activitats formatives i alhora subscriurà les addendes corresponents als convenis marc de col·laboració en la formació continuada ja existents, amb els col·legis professionals de metges, els col·legis professionals d’infermeres i infermers i els col·legis de farmacèutics dels diferents àmbits provincials, així com amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, les quals constitueixen les universitats públiques que aglutinen el nombre més gran de professionals en formació en Ciències de la Salut a Catalunya.

El component 18, Renovació i ampliació de capacitats del Sistema Nacional de Salut, pretén corregir les debilitats estructurals detectades i adaptar el sistema sanitari als reptes i desafiaments identificats. El seu objectiu és tenir un model sanitari més robust, flexible i resilient. Un model que refermi la sanitat pública com un pilar essencial de l'Estat del Benestar, però que també sigui punta de llança del desenvolupament social. El Component consta de 5 reformes i 6 inversions. Cada reforma i inversió pretén renovar i ampliar les capacitats del sistema sanitari en un àmbit específic.

La inversió 6, Data Lake Sanitari, forma part d'un procés més ampli d'impuls de la digitalització de la societat i dels serveis públics espanyols i, en particular, els relacionats amb la salut digital, la interoperabilitat i els serveis en xarxa en l'àmbit nacional, europeu i internacional, el desenvolupament i la implantació de sistemes d'informació sanitaris, així com potenciar la innovació en l'explotació de la informació relativa a la salut, mitjançant l'ús de tecnologies emergents.

Per dur-la a terme està prevista la utilització de fons en diversos àmbits:

- Component 11 (transformació digital de les administracions), per a la modernització dels serveis digitals oferts pel Ministeri de Sanitat, en tres àmbits principalment:

1. els serveis digitals de salut,
2. la salut en xarxa i
3. la interoperabilitat de la informació sanitària i l’explotació de dades.

- Component 18. Recull els projectes específics per a la realització de les reformes definides en aquest, així com el data lake sanitari, executada per la Secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.

La creació d'un Data Lake sanitari consisteix en la generació d'un Data Lake sanitari, que arreplegui la informació dels sistemes d'informació, amb l'objectiu de proporcionar una anàlisi massiva amb capacitat de resposta en temps real per a la identificació i millora del diagnòstic i tractament, identificació de factors de risc, anàlisi de tendències, identificació de patrons, predicció de situacions de risc sanitari i programació de recursos per a la seva atenció....incloent algoritmes d'intel·ligència artificial, i utilitzant noves arquitectures de sistemes escalables i noves eines de processament i descobriment de models.

Les inversions per a la posada en marxa del Data Lake sanitari seran les següents:

1. Adquisició de la infraestructura tecnològica necessària. Aquesta arquitectura haurà de tenir un dimensionament en seguretat i capacitat ajustat als nivells de servei definits a cadascun dels escenaris d’ús.
2. Implementació de sistemes, plataformes i processos tecnològics necessaris per a la incorporació i explotació de la informació, a cadascuna de les Conselleries de Salut participants, amb una certificació tècnica i funcional comuna prèvia
3. Incorporació de Comunitats Autònomes a Data Lake Sanitari
4. Definició i posada en marxa de projectes de tractament massiu de dades per les comunitats autònomes, intentant prioritzar la recerca de col·laboració i sinergies entre organitzacions del sector privat i centres de recerca.