Contacte
L’Estadística de mortalitat a Catalunya, la qual té consideració d’estadística oficial, conté les dades demogràfiques bàsiques i les causes de la mort corresponents a les defuncions anuals de persones residents a Catalunya esdevingudes en aquest territori.
Els informes tècnics anuals estan disponibles des de l’any 1999. A partir de l’any 2008 la informació està estructurada en tres volums complementaris: un resum dels resultats de l’anàlisi de la mortalitat que permet una visió de l’evolució dels principals indicadors, les taules de resultats detallats i la descripció de la metodologia emprada.
Destaquem
-
Avanç de resultats de les causes de mort a Catalunya, 2024
(Obre en una nova finestra)
Estadística oficial
-
Causes de mort en infants i adolescents a Catalunya, 2012-2022
(Obre en una nova finestra)
Scientia
-
Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2023
(Obre en una nova finestra)
Scientia
-
Sol·licitud de dades estadístiques de fonts del Departament de Salut: RMC, ESCA, EESRI, IVE i FIVCAT
(Obre en una nova finestra)
Tràmit Gencat
-
Metodologia de l'anàlisi de la mortalitat
(Obre en una nova finestra)
Scientia
Introducció
Des del mes de març de 2009 es distribueix a totes les demarcacions dels col·legis de metges catalans el nou model de certificat de defunció. Aquest nou document, que té validesa des de l'1 de gener de 2009, s'està implantant arreu de l'Estat. Tot i això, els antics documents seran encara vigents fins que s'exhaureixin els exemplars disponibles.
El nou imprès incorpora, en un únic document, els documents anteriors, el certificat mèdic oficial i la butlleta estadística de defunció, en els quals la informació relativa a la mort i les seves causes, eren i continuen sent de compliment obligat per part d'un metge o metgessa. Aquesta informació té validesa legal i és la que s'utilitza per elaborar les estadístiques oficials de la causa de mort.
Procediment per emplenar el nou certificat
Quan
- Quan el metge o metgessa té una informació suficient que li permet establir raonablement la causa de la mort i es tracta d'una defunció per causa natural (sense signes, ni indicis, ni presumpció de violència, accident o criminalitat).
- Si se sospita que la causa de la mort pot no haver estat natural (o hi ha signes clars de violència, accident de trànsit o laboral) el metge NO ha d'emplenar ni ha de signar el certificat, sinó que ha de comunicar la sospita de mort violenta al jutjat o personal mèdic forense de guàrdia o policia.
- Si es tracta d'una mort com a conseqüència directa d'un accident o violència, però diferida en el temps (després d'un ingrés hospitalari, per exemple) el metge NO ha de d'emplenar ni signar el certificat, sinó que ha de comunicar la defunció al jutjat o personal mèdic forense de guàrdia i facilitar-li tota la informació mèdica de què disposi.
Qui
Qualsevol metge o metgessa pot signar la defunció d'una altra persona que ha mort per causes naturals. Generalment, correspon al metge o metgessa de capçalera, al metge o metgessa que ha atès la persona en el centre o establiment sanitari on es trobava aquesta i també a un facultatiu particular, atès que és possible que tingui un major coneixement de les causes de la defunció.
En totes les morts per causa no natural, i si es desconeixen les causes que han portat a la defunció, es requereix la intervenció judicial i del metge forense.
Què
El metge o metgessa ha d'emplenar els apartats relatius al següent:
- El nom i ls cognoms, el lloc de col·legiació, el lloc d’exercici professional i el número de col·legiat o col·legiada.
- La identitat de la persona difunta.
- Les causes de la mort.
- La indicació de la pràctica o no d'una autòpsia clinicopatològica.
- El municipi on se signa el document (aquell on s'ha produït la mort).
- La signatura.
Procediment per declarar les causes de la mort
Aspectes generals
- Utilitzeu majúscules i preferentment bolígraf de tinta negra.
- Escriviu en els requadres destinats a aquesta finalitat.
- Utilitzeu informació real.
- Eviteu abreviatures, sigles i signes ortogràfics diferents de la coma.
- Descriviu la seqüència lògica de les patologies.
- Certifiqueu una única causa fonamental.
- Certifiqueu malalties i síndromes sense ambigüitats.
- Eviteu posar entitats mal definides com a causa fonamental.
- Eviteu l'ús de signes i símptomes.
- Eviteu declarar mecanismes (diagnòstics) de mort.
- Empleneu personalment el certificat mèdic de defunció i la butlleta estadística de defunció.
Ordre d'anotació de les causes de la mort
Part I
a) Comenceu per la causa immediata (el procés últim que ha produït directament la mort).
b) i c) Seguiu amb les causes antecedents (malalties prèvies causants de la causa immediata). Han d'estar relacionades amb la causa immediata, i entre elles d'acord a com s'hagin esdevingut en el temps (seqüenciació temporal). Si és possible, empleneu una única causa per apartat. Si anoteu més d'una causa per apartat, separeu-les clarament per comes.
d) Incloeu una única causa fonamental o bàsica que és el primer procés o causa que ha desencadenat totes les altres declarades en els apartats precedents (antecedents i causa immediata).
Part II
Anoteu totes les altres malalties que han influït o contribuït al desenllaç final, però que no encaixen en la successió de causes que han portat a la mort descrita en els apartats anteriors. Separeu les causes per comes.
Usos i funcions sanitàries de les estadístiques de mortalitat
El gran interès sanitari de les estadístiques de mortalitat rau en el fet que és una font d'informació que es refereix a un fet únic, com és la mort, i per tant està menys subjecte a interpretació que altres esdeveniments de contingut sanitari com les visites, la morbiditat percebuda o atesa, etc. Alhora, en aquesta estadística la informació està força estandarditzada a partir de la utilització de les normes i classificacions de l'OMS, la qual cosa comporta que les dades siguin comparables entre diferents períodes de temps i territoris (per consultar dades a escala de comunitat autònoma es pot visitar la web de l'INE i per altres països la de l'Eurostat o la de l'OCDE).
Són les dades sobre salut més antigues de què es disposa, i per aquest motiu les sèries temporals disponibles permeten analitzar les tendències seculars de moltes malalties i elaborar hipòtesis etiològiques, a més d'ajudar a valorar en termes generals el funcionament dels serveis de salut.