Biografia de Jordi Gol i Gurina

Amb qualificació d’excel·lent, es gradua a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Fou alumne intern de Patologia Mèdica per oposició del 1946 al 1949.

A l’Hospital Clínic de Barcelona, esdevé professor auxiliar de classes pràctiques del 1949 a 1952 i metge de Patologia Mèdica fins al 1954.

Des del 1961, fa de metge de capçalera a la medicina pública. Al seu voltant, crea un veritable equip mèdic per poder atendre els pacients tant en l’aspecte físic com en els aspectes socials i psicològics.

Entre 1970 i 1975, és cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital de la Creu Roja però acaba dimitint per no poder exercir l’assistència hospitalària d’acord amb les seves conviccions. 

De 1972 a 1985, ocupa diferents càrrecs de la Junta de Govern de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (ACMCB) alhora que col·labora i ocupa càrrecs en diferents congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. És vocal de la Junta Directiva del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del 1977 al 1980, membre actiu del Congrés de Cultura Catalana del 1977 i del Comitè Organitzador del 9è Congrés de l’AMIEV del 1983.

A més a més de molts altres treballs i responsabilitats compartides, presideix nombroses comissions com les dels tribunals per la provisió de places extrahospitalàries de la Seguretat Social (1976-1978), del Comitè d’Experts de Metges de Capçalera, de Centres de Salut Integral. Coordina la comissió de la Conselleria de Sanitat per la implementació de la Història Clínica de l’Assistència Primària i és membre dels consells editorials de les Monografies Mèdiques de l’ACMCB (1979-1985).

Preocupat per les qüestions socials, Gol és membre actiu del Front Universitari i de Metges per a la Democràcia, així com conferenciant en múltiples tribunes: Escola de Treballadores Socials, Facultat de Teologia de Sant Cugat, Escola d’Infermeria Santa Madrona, Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB), Institut d’Estudis de la Salut (IES), Escola d’Estiu de Prada, etc.

L’any 1969, la seva implicació amb l’Església Catòlica el força, junt amb cinc metges més, a contestar una Encíclica del Papa Pau VI. La contesta és en forma d’un llibret titulat Reflexions científiques a propòsit de la l’Humanae Vitae, on aquest grup de metges defensaven la utilització de la píndola anticonceptiva. Aquesta acció provoca una severa rèplica de la censura espanyola. Malgrat tot, és nomenat membre del Comitè Pastoral del Bisbat de Barcelona fins que és exclòs per la disparitat de criteris amb el bisbe.

L'any 1996 l'Institut Català de la Salut (ICS) crea la Fundació Jordi Gol i Gurina, amb la finalitat de promoure i gestionar la innovació, la formació, la docència i la recerca clínica, epidemiològica i en serveis de la salut en l’àmbit de l’atenció primària.

L’any 2006 va passar a anomenar-se Fundació lnstitut per a la recerca a l'Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) gràcies a un conveni amb el Departament de Salut.

Al 2010 s'adscriu a la UAB com a Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària.

Actualment, esdevé un centre de referència en la recerca i la promoció de la salut al primer nivell assistencial amb un doble objectiu:

• Impulsar i desenvolupar la innovació, la recerca clínica, epidemiològica i en serveis de la salut en l’àmbit de l’atenció primària.
• Oferir formació amb la finalitat de generar coneixements, difondre resultats i traslladar-los a la pràctica clínica per aportar eficiència al sistema sanitari i promoure i millorar la salut de les persones.