Els objectius de la participació ciutadana en salut són els següents:
La participació ciutadana permet deliberar i aportar coneixement sobre qüestions d’importància per al ciutadà, tant amb relació a la seva salut com amb els serveis que rep en primera persona. Així, la presa de decisions que afecta la salut individual i la gestió pública es veu enriquida per la visió de la ciutadania, que complementa el coneixement tècnic dels professionals de la salut i de les organitzacions.
La participació ha de ser un instrument que permeti que les polítiques i les prioritats de salut incorporin les percepcions sentides i les opinions expressades per la ciutadania. D’aquesta manera, es poden oferir uns serveis de salut que realment tinguin com a eix central la persona, la família i el seu entorn comunitari.
L’impuls i la consolidació de la participació ciutadana també té per objectiu aconseguir un rol més actiu de la ciutadania en els aspectes relacionats amb la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’educació en salut, amb la finalitat de generar o reforçar xarxes entre diferents actors, orientades a promoure hàbits per a una vida més saludable.
Incorporar a les polítiques públiques el coneixement que genera la diversitat de la societat civil acostuma a tenir com a conseqüència que la presa de decisions per part dels diferents implicats sigui més rica i argumentada, fet que augmenta la possibilitat de perdurabilitat.
A més, la possibilitat de col·laborar en l’impuls, la implementació i l’avaluació de polítiques i serveis de salut permet crear sinergies entre Administració i societat civil i aprofitar més els recursos i coneixements que pot aportar cada implicat.
La ciutadania, com a propietària del sistema de salut, ha d’estar present allà on es decideixin els assumptes que l’afecten.
La participació fa real per a la ciutadania la possibilitat de prendre part de les decisions finals, evita la sensació de discrecionalitat, redueix la distància entre els ciutadans i els seus representants polítics i gestors públics, estableix mecanismes de presa de decisions més transparents i implica la societat civil en els objectius col·lectius.
La participació ciutadana en salut ha de permetre incorporar la percepció, els arguments i les prioritats de la ciutadania a tres àmbits diferents: en la relació professional-pacient (micro), en la prestació de serveis sanitaris (meso) i en la definició de les polítiques de salut (macro). Això comporta una millor pràctica democràtica, promou models deliberatius de presa de decisions i aporta transparència a tot el sistema de salut.