El Pla director de malalties cardiovasculars (PDMCV) s'estructura en cinc grans àmbits d'actuació:
Les malalties cardiovasculars estan modulades per factors biològics, com l’edat i el sexe, i per d’altres clínics, comorbiditats i, també, pels determinants socials. La prevenció del risc cardiovascular està orientada a reduir i controlar els factors de risc cardiovascular. Es treballa per modificar les condicions que afavoreixen l’adquisició dels factors de risc, tenint en compte els determinants socials, promovent estils de vida saludables en la població general i actuant en l’entorn per fer fàcil l’opció d’un estil de vida saludable.
Les línies de futur cal orientar-les a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia amb mirada multifactorial i multidisciplinària, tant des de l’atenció assistencial com des de la coordinació amb institucions i taules de decisió d’altres àmbits, com són Educació, Treball, Justícia, Interior o Drets Socials, que garanteixen un treball coordinat entre els diferents actors, inclosa la pròpia ciutadania. Algunes iniciatives per treballar de forma transversal en promoció de la salut són:
- Reorientar l’entorn, facilitant-ne de saludables per gaudir d’un estil de vida saludable.
- Fomentar la prescripció social o recomanació d’actius, procés pel qual una professional de la salut recomana a les persones la utilització de recursos de la pròpia comunitat que han estat valorats com a potencialment beneficiosos per a la seva salut i per al seu benestar.
- Revisar els circuits i sistemes establerts des d’un enfocament interseccional i basat en els drets humans per disminuir les desigualtats que encara prevalen en el nostre sistema, en àmbits com el gènere, l’origen, la classe social o la religió.
Respecte a la prevenció, es pretén millorar els criteris per a l’avaluació de factors de risc de la malaltia cardiovascular amb èmfasi especial en els determinants socials.
El Programa d’atenció integral a les persones amb cardiopatia isquèmica té diferents línies d’actuació:
Atenció a la persona amb infart agut de miocardi amb elevació del segment ST: el Codi infart (Codi IAM)
El Codi infart és un protocol d’actuació urgent que s’activa quan una persona presenta símptomes d’un possible infart i entra en contacte amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), contacta amb el 112, o és l’atenció primària o l’hospital qui ho sol·licita, per tal d'aconseguir que la persona rebi, en el mínim temps i els terminis establerts, les mesures diagnòstiques i terapèutiques apropiades en els diferents punts de la xarxa assistencial.
Alhora, el Registre del Codi IAM té com a objectiu principal conèixer la situació a Catalunya quant a la freqüència i tractament de l’IAMEST, fonamentalment pel que fa al tractament de perfusió.
Les línies de futur van encaminades a analitzar i millorar el temps de resposta en l’infart agut de miocardi per a cada un dels actors, reduint les desigualtats en temps de resposta del Codi IAM en les diferents regions sanitàries i, alhora, continuar adaptant el registre a l’actualització de les evidències científiques.
Pel que fa al registre, es treballa per integrar-lo a les estacions clíniques i sistemes d’informació habituals dels serveis sanitaris, automatitzant-ne els indicadors de qualitat i exhaustivitat i modernitzant-ne la base de dades.
Síndrome Coronària Aguda Sense Elevació Segment ST (SCASEST)
Actualment, el circuit de les persones amb SCASEST passa per l’hospital de referència de la persona afectada, que queda a l’espera de poder ser atesa a l’hospital d’alta tecnologia amb capacitat per realitzar una angioplàstia programada.
En aquest sentit, s’ha portat a terme un estudi per validar l’escala MARIACHI que permetrà implementar, a tot el territori català, les guies de pràctica clínica i oferir a les persones amb SCASEST d’alt risc un cateterisme cardíac en les primeres 24 hores.
Les línies de futur van encaminades a reduir les desigualtats en el territori assegurant la implementació de les guies de SCASEST en els pacients amb SCASEST d’alt risc, utilitzant la xarxa existent del Codi IAM de forma homogènia a tot Catalunya.
Rehabilitació cardíaca (RC)
La rehabilitació cardíaca consisteix en un seguit d’intervencions coordinades i multidisciplinàries dissenyades per optimitzar el funcionament físic, psicològic i social de les persones amb malaltia cardíaca, a més d'estabilitzar, alentir o fins i tot revertir la progressió dels processos arterioscleròtics subjacents, reduint-ne la morbimortalitat.
Atès que la rehabilitació cardíaca s’ha inclòs a la cartera de serveis de rehabilitació, la línia de futur va encaminada a dur a terme el seu desplegament en tot el territori, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària i comunitària, per assolir les taxes d’activitat establertes en les guies de pràctica clínica internacionals.
L’objectiu del projecte és incrementar la supervivència de les persones que pateixen aturada cardíaca a Catalunya mitjançant un abordatge organitzat, ràpid i efectiu (pla específic sobre l’aturada cardiorespiratòria -ACR-) promovent la participació activa dels ciutadans perquè actuïn com a primers interventors.
Els objectius específics són:
- Implantar el programa de primers interventors a través de l’aplicació informàtica que ha creat el SEM.
- Establir una estratègia de formació continuada a través de programes que han demostrat eficàcia, com la formació a les escoles impulsada pel Consell Català de Ressuscitació.
La cardiologia complexa i el terciarisme fan referència a un conjunt de serveis altament especialitzats en patologies prevalents que requereixen una tecnologia i expertesa professional elevada i que, per la seva complexitat i costos, es concentren en un nombre reduït de proveïdors dins del sistema públic de salut.
Els àmbits de la cardiologia complexa són:
L’intervencionisme
Des del PDMCV s’avalua la qualitat dels procediments realitzats i el seguiment dels fluxos de derivació interhospitalària per tal de mantenir l’equitat a tot el territori.
Un dels objectius és millorar el temps de diagnòstic de les cardiopaties estructurals mitjançant el reforç de coneixement i accés a la cardiologia especialitzada des de l’àmbit de l’atenció primària, seguint les indicacions de la Estrategia Nacional sobre cardiopatía isquémica.
Així, respecte l’intervencionisme, les línies de futur s’orienten cap a una reordenació global del territori segons els nous criteris establerts des dels plans estratègics del Servei Català de la Salut, millorant l’accessibilitat i qualitat de servei per a tota la ciutadania.
Insuficiència cardíaca
El model d’atenció integrada en cardiologia que s'està creant a la Gerència de Processos Integrats de Salut de l'Àrea Assistencial del CatSalut, beu de les experiències d’integració entre atenció primària i atenció hospitalària en l'àmbit de la insuficiència cardíaca que existeixen en el nostre país amb excel·lents resultats en relació amb la prevenció de rehospitalitzacions dels casos tractats. Aquest model englobarà no només la insuficiència cardíaca sinó també totes les altres patologies cardiovasculars.
Amb l’objectiu de millorar l’atenció a la persona amb xoc cardiogènic, es va elaborar el document Recomanacions per a l’organització del tractament a l’atenció a les persones amb xoc cardiogènic a Catalunya, amb l'objectiu de definir tant uns hospitals especialitzats, connectats en xarxa amb la resta d’hospitals, com els criteris que identifiquen els pacients susceptibles de ser-hi atesos, així com un circuit que permeti traslladar aquests pacients als centres de tractament de la manera més ràpida i segura possible.
Cirurgia cardíaca
La Instrucció del CatSalut de 2014 que va sectoritzar el territori per garantir que tots els serveis de cirurgia cardíaca poguessin treballar amb la màxima eficiència i qualitat en l’atenció a les persones tributàries d’intervencions quirúrgiques, ha situat la mitjana de cirurgies per centre a Catalunya molt per sobre de la mitjana estatal.
L’orientació cap a una atenció integrada i comunitària en salut cardiovascular té per objectiu final la millora de la qualitat de vida de les persones afectades per malaltia cardiovascular i parteix d’una assistència coordinada, continuada i compartida entre els diferents nivells d’atenció del sistema de salut.
En el pla de treball per assolir aquesta atenció integrada, s’han establert uns objectius per als propers anys que són:
- Millorar la integració vertical i bidireccional dels nivells assistencials per assolir una atenció integrada a les persones.
- Incloure els actius de salut comunitaris per assolir una atenció integral i centrada en la persona.
El projecte per dur-los a terme té dues fases ben diferenciades amb els objectius i resultats esperats:
- Reforçar l’atenció integrada entre els nivells assistencials fins assolir un circuit assistencial que permeti la interacció vertical i bidireccional ràpida entre els hospitals d’alta especialitat, els hospitals de referència i generals bàsics, els centres sociosanitaris i l’atenció primària i comunitària.
- Ampliar l’atenció integrada cap a l’entorn i la comunitat de les persones fent que l’assistència sigui integral per al seu benestar i salut. Aquesta fase només pot començar un cop estigui ja iniciada la fase d’atenció integrada.