Salut i Justícia impulsen el tractament integral de la salut mental i les addiccions als centres penitenciaris i un pla de treball per avançar cap a l'objectiu de contencions zero

{"name":"2023/12/13/20/07/d76780ee-85a0-4d29-b779-06ccee744cde.JPG","author":"Paula Roque","type":"0","location":"0","weight":902989}

El Departament de Salut i el Departament de Justícia treballen conjuntament amb l’objectiu de millorar l’atenció a la població penitenciària i la millora del clima ambiental. Fruit d’aquesta voluntat, els dos departaments es reuneixen periòdicament en el marc d’una comissió de treball mixta que ha permès fer avenços importants com, per exemple, l’activació del pla de xoc de prevenció de suïcidis i conductes autolesives anunciat al mes de novembre. La comissió treballa també en el disseny i aprovació del model integral d’intervenció en salut mental i addiccions i, paral·lelament, en un paquet de mesures (espais de desescalada i formació en mètodes de prevenció i resolució de conflictes) per reduir al màxim les contencions mecàniques.

El passat 26 de juliol el conseller de Salut i la consellera de Justícia visitaven el CP Brians 2 per conèixer de primera mà les actuacions que es desenvolupen al centre i al conjunt del sistema penitenciari en l’àmbit sanitari i, de manera específica, en salut mental. Des del 2014 la competència de salut en la població penitenciària està en mans dels i les professionals del Departament de Salut, i per tant la col·laboració entre les dues conselleries és intensa.

El conseller de Salut, Manel Balcells, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, han participat a la reunió de treball d’aquest dimecres juntament amb alts càrrecs i personal tècnic. El conseller i la consellera han destacat la importància del treball que realitzen conjuntament i han volgut felicitar els equips pels projectes en curs i les millores en diversos indicadors experimentades durant els darrers mesos.

La consellera Ubasart ha insistit en la importància del treball conjunt: “l’estreta col·laboració i confiança amb el Departament de Salut és fonamental. Només així podem abordar de forma correcta la salut mental en l’àmbit penitenciari. El tractament especialitzat dels casos de salut mental es traduiran en una menor incidencialitat a les presons, fet que ens ajudarà a avançar decididament en l’objectiu de contencions zero”.

Per la seva banda, el conseller Balcells ha manifestat que "el desplegament de l'atenció en salut als centres penitenciaris té un caràcter integral, com en la resta de la població, orientada a la prevenció de les malalties i a la promoció de la salut, alhora que incorpora els aspectes educatius, assistencials, de curació i de rehabilitació dels malalts i es garanteix en tots els àmbits assistencials”.

A finals de 2022, l’anàlisi dels indicadors del sistema penitenciari mostraven una situació preocupant. Entre altres una taxa de problemàtica de salut mental greu 5 vegades superior a la taxa comunitària general, o el fet que més del 25% de les persones internes tenia problemes actius d’addicions; una tendència a l’alça de suïcidis (de 7 al 2019 a 14 al 2022); i una tendència a l’alça de les autolesions, sobretot de tipus lleus.

A partir de la constatació de la situació als centres, a principis del 2023, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima va endegar un programa d’actuacions urgents per fer front a l’impacte de la covid i altres factors estructurals sobre el sistema. En el marc d’aquest conjunt d’actuacions destaquen de manera important aquelles coordinades entre els Departaments de Salut i Justícia que s’han abordat en la reunió d’aquest dimecres.

Pel que fa a la intervenció en addiccions es treballa en el disseny i aprovació del Model Integral d'Intervenció en Addiccions als Serveis Penitenciaris catalans. En paral·lel, també es treballa en el desplegament de la cartera de serveis de salut mental i addicions amb una Comissió de Seguiment i en la Comissió Tècnica.

En el marc del pla de xoc de prevenció de suïcidis i conductes autolesives la coordinació d’ambdós departaments es concreta en les següents mesures:

a) Programa de Prevenció de suïcidis, en coordinació entre els professionals penitenciaris, els serveis sanitaris i els serveis de salut mental, en els circuïts de detecció, i en les actuacions preventives, de tractament i de seguiment dels casos.

b) Procediment de mesures de protecció personals a aplicar en els casos de persones internes que, per diversa etiologia, posen en perill la seva integritat física, i que no compleixen els criteris d’inclusió al Programa de Prevenció de Suïcidis.

c) Desplegament del programa N’VIU, indicat per a la prevenció de recaigudes de les persones amb risc de suïcidi i del programa STEPPS, indicat per a les persones que s’autolesionen, iintroducció del GRETA (Grup de estudi i tractament de l’autolesió).

En relació a les contencions mecàniques, la comissió mixta ha avançat en algunes propostes que passen per l’aplicació d’estratègies preventives i alternatives a la contenció com serien la creació d’espais de desescalada i la formació en mètodes de prevenció i resolució de conflictes i la definició de criteris d’exclusió d’aplicació de la mesura. L’objectiu és que la immobilització mecànica sigui l’últim recurs a aplicar, després d’haver exhaurit totes les vies no coercitives i aquestes no hagin funcionat, amb l’horitzó de la contenció zero. En qualsevol cas, l’aplicació es justificarà exclusivament per criteris mèdics atès els riscos que comporta en la salut de les persones.

Aquestes propostes s’afegeixen a la resta de programes del Departament de Justícia per la millora el clima ambiental als centres penitenciaris i el benestar emocional de les persones internes com ara la incorporació de 111 professionals, l’extensió del Model de Participació i convivència o la intensificació de la dinamització social i cultural dels centres.

L’atenció sanitària, integrada a la xarxa pública de salut

A les presons catalanes, totes les persones internes disposen d’una atenció sanitària equivalent a la que rep el conjunt de la població, a càrrec de la xarxa pública de salut. És el Departament de Salut qui té les competències en matèria d’atenció sanitària de la població reclusa des de l’any 2014, a diferència de les presons estatals que tenen un model mixt. L'atenció en salut té un caràcter integral, és a dir, les actuacions i els mitjans del sistema sanitari estan orientats a la prevenció de les malalties i a la promoció de la salut, alhora que incorpora els aspectes educatius, assistencials, de curació i de rehabilitació dels malalts.

Com funciona la salut penitenciària

El model que Salut ha desplegat és similar al de la resta de la població. Pel que fa a l’Atenció Primària, a cada presó hi ha un Equip d’Atenció Primària Penitenciària (EAPP) molt semblant als que hi ha fora de les presons, però amb algunes adaptacions que els que es troben al carrer no tenen, com la gestió de farmàcia, l’hospitalització a les infermeries, les visites d’especialistes a l’interior dels centres -psiquiatria, odontologia, traumatologia, dermatologia, pediatria, etc. Aquests equips presten assistència sanitària les 24 hores els 365 dies de l’any.

Tots els centres disposen d’equips especialitzats en matèria de salut mental. A cada presó es desplega una cartera de serveis de salut mental desenvolupada per especialistes en psiquiatria, psicologia clínica, infermeria psiquiàtrica i terapeuta ocupacional. L’atenció residencial a la salut mental es fa de manera general a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP) de Brians 1 i a la unitat de rehabilitació psiquiàtrica de Brians 2.

Pel que fa a l’atenció hospitalària, el Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa és el centre de referència on els interns reben els tractaments sanitaris especialitzats, les cures i les intervencions quirúrgiques que no es poden fer a les infermeries dels centres. Es tracta d’una unitat atesa per professionals del Consorci Sanitari de Terrassa, que també disposa d’una trentena de llits d’hospitalització per atendre els casos d’interns crònics o més greus. Aquesta atenció hospitalària en format residencial es complementa amb l’atenció que es dispensa per part dels EAPP a les infermeries de cada un dels centres penitenciaris en les quals s’ofereix atenció residencial de recuperació com a espais sanitaris especialitzats.

Catalunya, 40 anys de competències en execució penal

A Catalunya les competències en matèria penitenciària es van traspassar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya l’any 1984 i amb aquestes l’atenció sanitària dels centres penitenciaris. Posteriorment, a finals del 2014 les competències en matèria de salut van passar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet ha servit per millorar l’atenció sanitària i per garantir la continuïtat assistencial de les persones internes també un cop assoleixen la llibertat.

Aquestes quatre dècades han permès al Departament de Justícia, Drets i Memòria desenvolupar un model propi i capdavanter basat en la reinserció i reconegut internacionalment. La taxa de reincidència delictiva a Catalunya és de les més baixes d’Europa. Concretament és del 21,1%. Molt per sota de la mitjana europea que és del 40%. La inversió en reinserció, educació i formació dels interns és del doble que la resta de l’Estat i també els percentatges de personal dedicat a l’atenció de la població reclusa, tant pel que fa al personal de vigilància com de tractament, són superiors a la mitjana europea, segons les dades del Consell d’Europa.