Olga Pané: 'Tenim un bon sistema sanitari però si no el toquem, no serem capaços de respondre als nous reptes'

{"name":"2024/09/18/19/06/df4f1bd6-f842-4d29-81e1-2e940352bdcd.jpg","author":"Parlament de Catalunya","type":"0","location":"0","weight":156169}

La consellera de Salut, Olga Pané i Mena, ha comparegut avui en la comissió de Salut del Parlament de Catalunya per explicar els objectius i les línies d’actuació del Departament de Salut durant aquesta nova legislatura. En la seva primera compareixença pública, Pané ha destacat que “tenim un bon sistema sanitari però si no el toquem, no serem capaços de respondre als nous reptes que ja estan aquí”, en referència a l’envelliment de la població, la sostenibilitat i el canvi climàtic, i ha afegit que “les necessitats s’han incrementat en tots els sistemes sanitaris europeus i molts d’ells ja han iniciat reformes, nosaltres ens hem de moure en aquesta línia”.

La consellera -segons ha exposat al llarg de la seva compareixença- se centrarà durant l’actual legislatura a aconseguir que tots els ciutadans i totes les ciutadanes tinguin un accés a l’Atenció Primària de Salut en un 90% en 48 hores amb una connectivitat eficaç entre els diferents dispositius. Per altra banda, treballarà perquè tots els proveïdors de Salut disposin d’un sistema de finançament que els permeti impulsar l’eficiència i la reducció de les llistes d’espera. També afrontarà mitjançant un diàleg amb tots els professionals sanitaris i amb la resta de grups polítics i agents socials, l’aprovació de lleis necessàries com la de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària.

La consellera Pané ha donat dades per contextualitzar la situació actual i tenir-les en compte a l’hora d’abordar les prioritats per a la transformació del sistema. Així, ha destacat que a Catalunya més de 1,5 milions de persones tenen més de 64 anys (19%) i que en 7 anys “serem més de 2,6 milions de persones amb més de 64 anys (el 24%) i podem superar els 3 milions l’any 2070”. Existeix una relació directa entre edat i nombre de patologies cròniques i discapacitat, i un major ús dels servei sanitaris públics. “La salut va per barris –ha dit-, la utilització dels serveis sanitaris públics incrementa amb l’envelliment en tots els nivells socioeconòmics, i el nostre sistema ha de proporcionar equitat”.

Sobre el canvi climàtic, la consellera Pané ha posat de manifest que el 24% de la càrrega mundial de morbiditat i el 23% de la de mortalitat és atribuïble a factors mediambientals i ha destacat que “s’han incrementat les malalties transmeses per mosquits”. Finalment, ha indicat que a Catalunya la població continua creixent des de fa 8 anys i ja ha arribat als 8.010.661 milions d’habitants, la qual cosa el 2023 va generar 129.117.618 d’actuacions assistencials.

La consellera de Salut ha argumentat que el sistema de salut català té fortaleses destacables com els llocs de treball que genera (més de 263.000 professionals, uns 140.000 al sector públic); que és un sector que dona riquesa econòmica: quasi el 8% del PIB del país, i també que és un referent internacional en la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació, a les quals cal treure més rendiment.

En l’apartat de finançament, Olga Pané ha posat de manifest que el pressupost anual que s’aprova al Parlament té una diferència de prop de 2.800 milions d’euros amb el que realment es gasta. “Aquest esvoranc -ha dit- entre el que pressupostem i el que gastem, tensa les finances dels proveïdors i dificulta les finances de la pròpia Generalitat. Si no ens posem d’acord, seguirà comprometent la resposta sanitària dels proveïdors de cara a la ciutadania”.

Dotze àmbits prioritaris d’actuació

La consellera de Salut ha recalcat que per transformar el sistema cap a un model centrat en la persona, en totes les etapes de la vida, “calen eines al servei d’un model d’atenció sostenible i solvent que posi en valor l'excel·lència, el bon govern i la bona gestió del sistema sanitari de Catalunya, des d’un Govern per a tothom”. En aquest sentit, ha desgranat, un per un, els dotze àmbits prioritaris d’actuació per enfortir el sistema de salut i posar Catalunya a l’avantguarda europea en la prestació de serveis públics de qualitat, i que són:

1. Envelliment sa i actiu: desplegar accions conjuntes a nivell local amb tots els actors implicats per un envelliment saludable i actiu, i potenciar les intervencions que promoguin hàbits saludables i la prevenció de la fragilitat, la discapacitat i les malalties cròniques.
2. Atenció Integrada Social i Sanitària: aprovar la Llei de creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, desplegar l’atenció integrada social i sanitària a les residències de gent gran i reforçar el paper clau de l’atenció primària de salut i dels serveis socials.
3. Enfortiment de l’Atenció Primària i Comunitària: aconseguir que el 90% de tots els ciutadans i ciutadanes tinguin un accés a l’atenció primària de salut en 48 hores i amb connectivitat eficaç, incrementar la resolució de l'Atenció Primària amb més capacitació i equipaments, reforçar l’atenció domiciliària i desburocratitzar les consultes i potenciar la figura de l’administratiu sanitari.
4. Salut pública, l’altre pilar de la prevenció: desplegar l’Agència de Salut Pública de Catalunya, fer front als reptes derivats de l’emergència climàtica: descarbonització i salut ambiental, i implementar una Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica multidisciplinària i col·laborativa, amb universitats i centres de recerca, agents de salut pública locals i interdepartamental.
5. Salut bucodental i reducció de les desigualtats: desplegar la llei de salut bucodental prioritzant les persones en situació de vulnerabilitat, amb accions com el desplegament abans de finals del 2024 de prestacions odontològiques a persones amb discapacitat intel·lectual i d’extremitats superiors.
6. Salut mental dels infants, adolescents i joves, una clara prioritat: adaptar i reorientar el funcionament i les intervencions dels CSMIJ, serveis de rehabilitació i APiC; reforçar l’atenció a l’entorn natural; implementar millores en la detecció precoç, atenció i recuperació dels trastorns del neurodesenvolupament i dels trastorns de l’aprenentatge, i reforçar la promoció i prevenció en salut mental i addiccions amb una visió àmplia i sistèmica.
7. Professionals: el nucli del sistema sanitari: disposar d’un registre de professionals del sistema sanitari a Catalunya; impulsar el creixement en les places de medicina i infermeria; incorporar nous rols de professionals; consolidar les millores laborals; mantenir la millora de les condicions dels professionals en l’àmbit rural, i potenciar el català com a llengua vehicular.
8. Sistema sanitari amb agenda verda: adaptar el sistema sanitari per minimitzar la petjada del carboni, potenciar la transició cap a fonts d’energies més netes, revisar el material d’un sol ús i reduir la mobilitat innecessària i la concentració logística.
9. Transformació digital i innovació: dissenyar i desplegar sistemes d’informació i l’estratègia digital per a la transformació dels sectors salut i social conjuntament el Departament de Salut i el Departament de Drets Socials i Inclusió; avançar en el desenvolupament i implantació de l’historial electrònic de salut; reforçar el desenvolupament de la intel·ligència artificial i implementar dispositius diagnòstics i logística més integrats entre els diversos proveïdors.
10. Evidència i avaluació: fonamentar els canvis en dades robustes i reforçar el paper de l’AQuAS en l’evidència de les intervencions i l’avaluació del sistema de salut, entre d’altres accions.
11. Finançament per l’estabilitat econòmica del sector: aconseguir un pacte polític per a la sostenibilitat del sistema de salut per arribar a destinar el 7% del PIB de Catalunya a Salut.
12. Reforma i sostenibilitat del sistema de salut: implementar accions i canvis estructurals que permetin la reforma i la transformació del sistema sanitari, que cal treballar amb el consens dels ciutadans, professionals, sindicats, forces polítiques, institucions i avaluant la seva implementació i desplegament.