Salut presenta la Central de Resultats amb els indicadors del Sistema de Salut de Catalunya dels darrers anys

{"name":"2023/11/29/14/51/89cdc081-661b-438c-bec2-d4bab352dcd6.JPG","author":"Departament de Salut","type":"0","location":"0","weight":1454537}

El Departament de Salut ha presentat aquest matí la Central de Resultats del Sistema de Salut de Catalunya que, mitjançant un nou portal web, permet fer consultes interactives i anàlisis dinàmiques amb gràfiques dels indicadors agrupats en sis àmbits: atenció primària, atenció hospitalària, atenció intermèdia, salut mental i addicions, emergències mèdiques i salut pública.

La Central de Resultats és un instrument promogut pel Departament de Salut i el Servei Català de la Salut i liderat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) per mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits pel que fa a qualitat i efectivitat, eficiència, equitat i sostenibilitat per part dels diferents agents integrants del Sistema Sanitari de Catalunya (SISCAT).

Pionera a l’Estat i referent a Europa, la Central de Resultats té la voluntat de fomentar i permetre als professionals i gestors dels serveis sanitaris el monitoratge de les seves actuacions per a la millora contínua de l'assistència amb l’objectiu de contribuir a millorar la salut de la població.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha matisat que la Central de Resultats “existeix des del 2003, per tant, té 20 anys, però no es presentava des del 2019 arran de la pandèmia de la COVID-19”. En aquest sentit, el conseller ha comentat que “la Central de Resultats és un bon instrument que s’ha millorat i renovat, un instrument extraordinari que ens serveix per saber on estem, per fer una foto dels resultats en salut del conjunt del Sistema de Salut de Catalunya. Aquest instrument ens dona una absoluta transparència en el que està passant, eines per prendre decisions i també elements per comparar què succeeix a tot el territori”.

A més, el conseller ha explicat que els resultats que s’han presentat avui són de fins l’any passat i que, avui dia, “el que podem veure amb tots els resultats és el que va succeir durant la pandèmia, cosa que ens ajuda a entendre què va passar i a prendre decisions avui dia”. Així, doncs, el conseller ha recalcat que “ens confirma que les decisions que vàrem prendre l’any 2022 -any en què el conseller es va incorporar amb el seu equip-, decisions preses de manera intuïtiva perquè hi havia alguna dada que ens donava algun senyal, avui es confirmen que efectivament eren les que tocaven”. Per contextualitzar algunes d’aquestes decisions, el conseller ha esmentat la salut mental, ja que “veiem fins al 2022 i després de la pandèmia que hi ha hagut un increment de necessitat i de visites per part de la població infantojuvenil i adolescents, sobretot en noies, i per això s’han abordat les temptatives i el risc de suïcidi.” A més, el conseller ha remarcat que “hi ha coses molt interessants que no es poden avaluar només amb una dada, sinó que s’han d’avaluar amb el conjunt de dades i que indiquen tendència”.

Finalment, el conseller Balcells ha animat a tothom “a visitar la web, sobretot als professionals, ja que va bé per comparar-se i veure els resultats en salut d’un territori amb un altre, però sobretot als responsables, tant polítics com tècnics, perque ens permet prendre decisions a l’hora de millorar l’equitat en el territori, millorar l’equitat d’accés i també veure com van millorant els resultats en salut”.

La Central de Resultats s’orienta a la presa de decisions i esdevé un ‘mapa de resultats’ del sistema sanitari en permetre la consulta i la comparació evolutiva dels indicadors al llarg dels anys. Aquesta eina no només proveeix de dades, sinó que analitza la informació i genera conclusions a través dels informes i les fitxes interpretatives disponibles. Actualment, es poden consultar les dades interactives des de l’any 2017, unes dades que s’aniran actualitzant de manera periòdica.

Per la seva banda, la directora de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Sandra García Armesto, ha comentat que “avaluar, transformar les dades en informació rellevant pel sistema, això és la Central de Resultats, però volem explicar les dades amb models que ens permetin abarcar les diferents dimensions i això ens ho donarà l’ús del Big Data i un model d’anàlisi de la xarxa integrada”.

Una de les conclusions més destacables que s’extreuen de l’anàlisi de les dades dels últims anys és la recuperació progressiva tant de l’activitat com dels resultats a partir de l’any 2021, recuperant majoritàriament nivells similars als que hi havia abans de la pandèmia. Aquests resultats posen en relleu la resiliència del sistema de salut català en els seus diferents àmbits:

Àmbit d’atenció primària: augment de persones ateses i canvi de model de l’atenció

L’any 2022, el 82% de la població total catalana va ser atesa a l’atenció primària, experimentant un augment de 518.942 persones ateses respecte a l’any 2019, amb un increment del nombre de visites per pacient del 21%, destacant l’augment més gran en persones entre 20 i 55 anys -edats d’activitat laboral- i en poblacions més benestants, les quals abans feien servir menys el sistema públic de salut.

La situació de pandèmia va condicionar l’aparició d’alternatives a les consultes presencials, com són l’atenció telefònica o telemàtica, les quals s’han anat consolidant en el temps. Així, les visites a la consulta van passar del 84% en 2019, a un 58% l’any 2022.

Pel que fa al seguiment de pacients amb malalties cròniques, els indicadors mostren l’impacte de la pandèmia fins a l’inici de la vacunació de SARS-CoV-2. Així i tot, les dades dels anys 2021 i 2022 assenyalen la recuperació del seguiment en aquest tipus de pacients a escala prepandèmica. És el cas de l’atenció als pacients amb diabetis mellitus de tipus 2, que torna a establir-se en més d’un 70% de bon control de la glicèmia, i l’atenció a la cardiopatia isquèmica o accident vascular cerebral en tractament antiagregant, que es recupera arribant a més d’un 90%.

Cal destacar que s’observa una major intensificació d’activitat i ús de recursos, despesa per habitant, als territoris on les malalties cròniques són més prevalents, és a dir, aquells amb població menys benestant. Així, els resultats obtinguts del bon control de les persones amb malalties cròniques són els mateixos amb independència dels nivells de renda de la seva àrea de residència, fet que evidència la capacitat redistributiva del sistema sanitari per adaptar-se a les necessitats.

Àmbit d’atenció hospitalària: recuperació progressiva de l’activitat no-COVID i resiliència en l’atenció a patologies de risc vital imminent durant la pandèmia

L’activitat hospitalària s’ha vist clarament afectada per la situació de la pandèmia amb una davallada significativa dels ingressos convencionals el 2020.Aquesta disminució ha afectat especialment les hospitalitzacions quirúrgiques convencionals i les de cirurgia major ambulatòria de caràcter programat. En canvi, al període 2021 i 2022 l’activitat s’ha recuperat a escala prepandèmica amb gran creixement de la cirurgia major ambulatòria (279.362 altes, un 27,3% més respecte del 2020). Les hospitalitzacions domiciliàries també han anat creixent de forma constant i el 2022 es van realitzar el doble d’altes amb relació al 2019 (6.145).

En canvi, l’activitat relacionada amb protocols d’atenció urgent coordinada entre diferents nivells assistencials (codis ictus i infart) es va mantenir, assolint nivells de resultats que milloren de forma sostinguda malgrat la situació de pandèmia. Per exemple, la mortalitat a tres mesos en trombòlisi intravenosa aïllada per ictus isquèmic, que se situava en un 15,7% l’any 2017, va disminuir fins al 8% el 2022. L’evolució positiva va continuar també sense afectació pel que fa al percentatge de pacients amb codi infart tractats dins els primers 120 minuts -per sobre del 70% dels pacients. Cal assenyalar, però, que segons les dades també es va mantenir el fet que les dones amb codi infart assoleixen percentatges menors d’atenció dins del termini òptim (65% enfront del 73,4% en homes).

Pel que fa a l’efectivitat de l’atenció a l’hospital, la mortalitat a trenta dies de l'ingrés hospitalari l’any 2022 es va situar per sota dels nivells prepandèmics, en un 12,8%; i els reingressos a trenta dies van continuar la tendència decreixent des del 9,8% l’any 2016, al 7,2% el 2022, sense massa afectació durant la pandèmia.

Àmbit d’emergències mèdiques (SEM): el repte d’adaptar-se i transformar-se davant les necessitats per la situació de pandèmia

L’allau de trucades a la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) durant la primera i successives onades per la COVID-19 va ser espectacular i va deixar patent que el sistema no estava preparat per afrontar aquestes crisis sanitàries sense precedents. Durant els darrers tres anys, el sistema s’ha reforçat i preparat per poder actuar davant d’una situació de contingència excepcional.

Les consultes a la Central de Coordinació Sanitària del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) s’han incrementat de forma sostinguda des de l’inici de la pandèmia, convertint-se en el portal d’informació de salut. Així, durant el 2022 la Central de Coordinació Sanitària va atendre 3.821.082 trucades, un 80% més que el 2019 per l’impacte de la pandèmia.

El sistema s’ha adaptat a aquest augment de les consultes sanitàries i administratives i, actualment, més del 95% d’aquestes consultes són ateses pels equips del SEM corresponents.

L’altre pilar d’aquesta adaptació va ser assegurar allò que és vital: el temps d’atenció i les maniobres en la patologia greu tempo-dependent per al pronòstic del pacient. Pel que fa al Codi infart i al Codi ictus, el percentatge de codis activats atesos pel SEM i derivats a l’hospital idoni en menys de 90 minuts -el temps considerat adequat- va ser del 96% i el 94%, respectivament, l’any 2022, mostrant un manteniment dels bons resultats en aquests indicadors.

Àmbit de salut mental i addiccions: més persones ateses i més visites per pacient

La pandèmia de COVID-19 va impactar negativament en la salut mental de la població, així ho demostren les dades dels centres de salut mental d’adults (CSMA), que van atendre 180.881 persones l’any 2022, el 2,8% de la població catalana, el que comporta un increment del 5,5% des del 2020. Per sexes, la taxa de població atesa en tots els grups d’edat és superior en les dones -amb un 3,3% enfront d’un 2,4% en homes, de manera global. Del total de persones ateses el 2022, el 60% van ser dones i el 39,1% tenia un diagnòstic de pacient crònic de salut mental, percentatge que es manté estable des de 2017.

La depressió ha estat el diagnòstic més freqüent en adults, present en un 20% de les persones ateses. En les dones els diagnòstics més freqüents són el trastorn depressiu (24,4%), seguit de l’ansietat i trastorns de la por (11,9%) i l’esquizofrènia (11,7%). En homes, s’observa, en primer lloc, l’esquizofrènia (25,4%); en segon, el trastorn depressiu (14,5%) i, en tercer lloc, l’ansietat i trastorns de la por (9%).

Globalment, no s’observen canvis en la taxa de persones ateses als CSMA en l’evolutiu 2017-2022. En analitzar-la per grups d’edat, a partir de 2020 i associada a la pandèmia de la COVID-19, s’observa un augment de l’indicador en la franja poblacional de 18 a 24 anys.

La mitjana de visites per persona atesa amb qualsevol diagnòstic és de 7,4 i ha anat augmentant progressivament des de 2017, quan era de 6,5 visites. Globalment, no s’observen canvis associats a la pandèmia, essent 7,3 la mitjana de visites el 2020, lleugerament superior que l’any anterior. Els homes tenen una mitjana de 8 visites, mentre que en dones és de 6,9.

Pel que fa als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) la tendència també és ascendent. Aquests van atendre 72.005 persones durant l’any 2022, és a dir, un 5,7% de la població catalana menor de divuit anys, el que suposa un increment del 9% des del 2020. A més, la proporció d’aquest grup de persones amb diagnòstic de pacient crònic va ser del 38,2%, percentatge que s’incrementa en els darrers anys, igualant la proporció dels centres de salut mental per a adults.

La mitjana de visites per persona atesa amb qualsevol diagnòstic ha estat de 7,5. El nombre de visites anuals va augmentar progressivament des de 2017, assolint un màxim de 8,2 visites el 2020. Després de la pandèmia aquest indicador ha experimentat una baixada en una visita i s’ha mantingut en 7,5 al 2022, només en els nens. Les nenes mantenen des de 2020 una mitjana superior de visites anuals que els nens (8,2 vs. 6,9).

El 6,9% de la població infantojuvenil atesa té un nivell socioeconòmic molt baix, enfront del 4,3% de la població de referència. Els diagnòstics que més creixement han registrat han estat els trastorns del neurodesenvolupament, les consultes per ideació suïcida, el trastorn depressiu, el trastorn de conducta i els trastorns de la conducta alimentària.

Durant l’any 2022, els centres d'atenció i seguiment a les drogodependències van notificar un total de 12.363 inicis de tractament de deshabituació, un 8,1% més que durant el 2021, i un 18,6% més des de l’inici de la pandèmia. El motiu més freqüent continua sent l’alcohol, que representa un 46,4% del total.

En relació amb les hospitalitzacions psiquiàtriques d’aguts, aquestes havien presentat una tendència a disminuir des de 2017. A partir de la pandèmia, han incrementat en un 16% i, tot i que hi ingressen més homes, l’increment només s’observa en dones.

Àmbit d’atenció intermèdia: millor acompanyament al final de la vida i necessitat d’avançar cap a una mirada més comunitària

L’any 2022 es van atendre 139.677 persones, gairebé 9.000 persones més que l’any 2019 en els diferents recursos assistencials que integren l’atenció intermèdia: unitats de subaguts, de cures pal·liatives, de convalescència, de llarga estada, de mitjana estada psicogeriàtrica, unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS), programa d'atenció domiciliària - equips de suport (PADES) i hospitals de dia sociosanitaris.

Els recursos amb internament van recuperar el volum d’ingressos, però es van produir menys altes a domicili. Als centres de llarga estada, el percentatge d’altes a domicili va passar d’un 21% del total en 2019 a un 14% en 2022. Les unitats de convalescència presenten un patró similar, tot i que en 2022 es van aproximar més als percentatges d’abans de la pandèmia.

En el cas de PADES, des de 2020 va incrementar el percentatge de defuncions amb el programa d'atenció domiciliària alhora que va disminuir en les unitats de cures pal·liatives, suggerint un millor acompanyament i atenció domiciliària de les persones en situació de final de vida. Es tracta d’una evolució donada per la transformació de l’antiga cartera de serveis sociosanitaris cap a la nova atenció intermèdia, fet que afavoreix l’atenció ambulatòria i domiciliària amb una mirada més comunitària, per evitar la fragmentació en l’atenció i assolir la transversalitat i la integració.

Àmbit de salut pública: manteniment de la cobertura vacunal

L’àmbit de salut pública va ser l’òrgan coordinador de la resposta a la crisi de la pandèmia, encarregat de gestionar la vigilància dels casos d’aïllament, els contactes en escoles i residències, els protocols adaptats i les mesures proporcionals a les situacions canviants i al nou coneixement, així com d’informar a la ciutadania i vacunar tota la població enfront de la Covid-19 en temps rècord.

Malgrat aquests reptes sense precedents, la resta de l’activitat de salut pública va continuar desenvolupant-se, tal com demostren els alts nivells de cobertura sostinguts per la resta de plans de vacunacions. L’any 2022, es va aconseguir una cobertura vacunal de diftèria i tètanus en infants d’un any del 94,8% sobre criatures ateses, valor semblant al d’abans de la pandèmia, que era del 95,5%. La vacunació del virus del papil·loma humà en nenes de tretze anys va augmentar d’un 84,4% el 2019 a un 87,6% l’any 2022.

Les TIC

Amb la Central de Resultats del Sistema de Salut, conjuntament amb la Central de Resultats de Recerca – la qual ofereix dades i informació dels centres de recerca biomèdica i instituts d’investigació sanitària – Catalunya continua impulsant iniciatives i eines innovadores per millorar i potenciar els sistemes d'informació i l'aplicació de les TIC a la gestió de les dades, tot avançant en la implantació de projectes que posin en valor les dades en ser al servei de les polítiques sanitàries, de la transparència i a disposició de la ciutadania.

��Web de la Central de Resultats

��Enllaç amb les declaracions del conseller de Salut, Manel Balcells