El Govern destaca la necessitat d'identificar una estratègia comuna per avaluar l'impacte de la recerca i la innovació a Catalunya

El secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, i el director general de Recerca i Innovació en Salut, Albert Barberà, han destacat avui “la necessitat d’identificar una estratègia comuna per avaluar l’impacte de la recerca i la innovació a Catalunya” per tal “d’impulsar el valor social de la recerca, retre comptes a la societat i facilitar la presa de decisions sobre polítiques i finançament”. Navarro i Barberà ho han subratllat durant l’acte d’inauguració del primer seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya) sobre avaluació de l’impacte de la recerca, que se celebra fins divendres a la Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat) de Barcelona.

 

El seminari, que reuneix a tots els actors dels sistema de recerca català, vol assentar les bases del treball en avaluació de l’impacte de la recerca i la definició d’una estratègia comuna per a Catalunya. Aquest seminari és la primera iniciativa de la comunitat RIACat que està impulsada conjuntament pels departaments de Salut i d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Secretaria d’Universitats i Recerca.

 

Arcadi Navarro ha assegurat que “és necessària una àmplia perspectiva per entendre i mesurar l’impacte de la recerca” i, per això, ha  celebrat la implicació transversal del Govern i de tots els actors del sistema de recerca català per promoure una eina que “ens permetrà definir diversos plans estratègics per aplicar en diferents escenaris” amb l’objectiu final de “donar resposta a les necessitats de la societat davant dels reptes de futur”.

 

Per la seva part, Albert Barberà ha constatat que, darrerament, la societat s’està adonant de la necessitat d’avaluar quin impacte té la recerca, tot subratllant la idoneïtat de fer aquest seminari ara a Catalunya. “Aquest Govern té un compromís amb la recerca i la innovació com a clau de futur, sense la qual no podem parlar d’avenços en qualsevol camp de l’àmbit de la salut”, ha emfatitzat referint-se, per exemple, a millors medicaments o nous tractaments i mètodes de diagnòstic.

 

Tant Navarro com Barberà han explicat l’excel·lent nivell de la recerca que es fa a Catalunya i com mitjançant la innovació s’aconsegueixen impactes en àmbits diversos i importants com ara la salut, l’ocupació o l’economia. Segons diverses estimacions, el sistema públic de recerca català genera cada any més de 3.500 milions d’euros i cada investigador crea set llocs de treball gràcies als fons competitius que obté per als seus projectes. A més, cada euro invertit en recerca equival a un retorn de tres euros en valor social i econòmic. “Ara és l’hora d’avançar en noves i millors metodologies que ens ajudin a difondre el valor social de la recerca que ens permetin fer majors inversions”, han afegit els dos responsables del Govern.

 

Una de les novetats del nou programa marc europeu de finançament de la recerca i innovació, que portarà per nom "Horizon Europe", és la introducció del concepte "Mission oriented research" o recerca orientada a missions. Aquest concepte posa l'èmfasi en impulsar una recerca enfocada a aportar solucions als grans reptes que es presenten a la societat. És una recerca que ha de generar resultats clars, concrets, quantificables i que puguin ser avaluats des del seu punt de retorn, bé transformant-se en millores socials o econòmiques.

 

Aquesta orientació advoca per una recerca que compti amb la implicació i participació de la societat, que estigui alineada amb les seves necessitats, valors i expectatives. Una recerca que pugui retre comptes i que abordi i aporti solucions tant a les problemàtiques quotidianes com els grans reptes globals per contribuir a un món millor.

 

Aquesta nova demanda implica la necessitat que els diferents actors dels sistema de recerca reflexionin -de manera transversal, multi i pluridisciplinària- i consensuïn quins han de ser els passos per adequar les actuals polítiques científiques a les noves exigències i als nous escenaris internacionals, amb la introducció de la necessitat d'avaluar l'impacte social i econòmic de la recerca

 

En aquest marc, neix la comunitat  RIACat –que adapta a Catalunya el projecte internacional ISRIA– i que està integrada per experts de la Secretaria d’Universitats i Recerca, AQuAS, AGAUR, AQU Catalunya, ICerca, ACUP i la FCRi.

 

La comunitat RIACat s’impulsa davant del repte que en un futur immediat serà imprescindible treballar en termes d’impacte per consolidar la competitivitat del sistema de recerca i innovació de Catalunya i el finançament competitiu que reben les institucions catalanes. És en aquest escenari on prenen una gran rellevància, d’una banda, l’eina formativa que ofereix RIACat i, de l’altra, un futur instrument de presa de decisions que ha de treballar el sistema en la seva totalitat.