La integració d'informació de salut a les residències públiques de Catalunya millorarà l'atenció de persones grans i amb discapacitat

A Catalunya hi ha 17 residències de titularitat pública i gestió pròpia distribuïdes al llarg del territori: 16 per a gent gran (veure mapa) i una per a persones discapacitades (situada a Can Ruti, a Badalona). Totes tenen una capacitat global de 1.810 places i compten amb 184 professionals, entre personal mèdic i d’infermeria. La primera residència on aquests dies s’ha engegat aquesta iniciativa és la de Feixa Llarga, a l’Hospitalet de Llobregat.

.

Es calcula que, en cas d’estendre-la en el futur a la resta de residències d’arreu de Catalunya –públiques i privades- abastaria gairebé 1.600 centres amb una capacitat global superior a les 70.600 places.

 

Ens aquest centres hi viuen persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, i que necessiten supervisió constant que requereix la substitució de la llar. En el seu conjunt es dediquen a assegurar les necessitats bàsiques de les persones grans, oferint una atenció integral i serveis continuats de caràcter personal, social i sanitari.

.

A partir d’ara, els professionals sanitaris de les residències assistides per a gent gran i per a persones amb discapacitat de gestió pròpia de la Generalitat de Catalunya podran accedir des d’aquests centres a l’Estació clínica d’atenció primària (eCap), l’aplicació informàtica que utilitzen els professionals dels Equips d’Atenció Primària (EAP) quan atenen els seus pacients.

 

Així ho han acordat els departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies mitjançant la signatura d’un conveni, el contingut del qual han detallat avui el secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, i el Secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies.

 

Els canvis socioculturals, demogràfics i econòmics han modificat el perfil de persones grans que viuen en centres residencials, que presenten un major grau de dependència i un perfil clínic més complex respecte les que viuen al seu domicili. En aquest context, cal oferir-los una atenció integral i integrada, abordar les seves necessitats i demandes sanitàries i socials. Fer-ho, però, planteja un nou paradigma d’atenció sanitària que requereix prioritzar la proximitat dels professionals per garantir el contínuum assistencial en l’atenció sanitària a les residències, tot seguint les estratègies definides conjuntament per ambdós departaments.

 

Una de les mesures rellevants per a fer-ho possible és fomentar la integració i/o interoperabilitat dels sistemes d’informació, de manera que els professionals sanitaris de les residències adquireixin noves competències. I una d’aquestes serà accedir i utilitzar aquesta eina informàtica que facilita la gestió de les dades clíniques del pacient, que dona suport a la presa de decisions clíniques amb un alt nivell de seguretat i qualitat assistencial, i que aporta informació als professionals sobre els resultats de la seva activitat.

 

En concret, mitjançant aquest acord, els professionals sanitaris de l’EAP corresponent al territori al que pertany la residència podran fer ús de l’eCap a les dependències de la residència, per tal que la informació i la història clínica dels residents estigui adequadament registrada i emplenada.

 

Per la seva banda, tant el professional mèdic com d’infermeria de la residència podran usar l’aplicatiu per millorar l’atenció als seus usuaris, assimilant les seves funcions a les mateixes que els professionals mèdics i d’infermeria de l’EAP. A tall d’exemple, podran consultar la història clínica dels residents, introduir dades sobre el diagnòstic que siguin rellevants per a facilitar l’atenció per part dels especialistes, atendre urgències al propi centre o possibles derivacions a urgències, demanar analítiques al CAP i consultar els resultats, demanar visites a especialistes o anotar i prescriure la medicació que necessiten els usuaris.

 

Per últim, aquest accés es realitzarà en un entorn segur i amb garanties de respecte a la privacitat dels residents i la confidencialitat de les dades a les quals es tindrà accés.

 

El secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, ha subratllat “l’important salt qualitatiu en la capacitat assistencial dels professionals de les residències que els suposa aquesta iniciativa, que també millora l’atenció als pacients i als seus familiars”. Per la seva banda, el Secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, ha assegurat que davant del perfil d’usuari de les residències de gent gran “cal que treballem col·laborativament per guanyar sinergies entre el cuidar i el curar, perquè només així podrem millorar l’eficiència de l’atenció centrada en la persona”.

 

En l’actualitat el perfil de les persones que viuen en les residències de gestió pròpia de la Direcció General de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha anat evolucionant al llarg del temps, tendint a ser persones d’edat cada cop més avançada (85,1 anys de mitjana al 2015), amb un elevat grau de dependència i amb un perfil clínic complex.

 

En aquest sentit, ha crescut significativament en els darrers anys el número persones amb demència (el 41,5% al 2015), amb insuficiència cardíaca (25,4%), amb diabetis mellitus (30,4%), amb antecedent d’accident vascular cerebral (26,8%) i amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (19,3%). Així, el 97% dels residents necessiten suport en tenir reconegut algun grau: el 49,9% el grau III, el 47,5 el grau II i l’1,7% el grau I.

.