Els catalans guanyen 4 anys d'esperança de vida en bona salut molt abans del previst al Pla de Salut

Enguany Catalunya ha aconseguit millorar un dels indicadors més rellevants per valorar el grau de salut de la ciutadania: l’esperança de vida en bona salut. L’evolució d’aquest indicador, que explica el nombre d’anys que una persona pot esperar viure amb bones condicions de salut, ha fet que, de mitjana, els catalans visquin ara 3,9 anys més amb bona salut que no pas fa uns anys.

 

En concret, entre els anys 2010 i 2013, aquest indicador que en part depèn de la percepció subjectiva que té el propi ciutadà del seu estat de salut, ha augmentat en 2,1 anys en els homes, mentre que s’ha disparat en 5,7 anys en les dones. Aquesta millora substancial de la qualitat de vida, a més, s’ha assolit cinc anys abans del previst al Pla de Salut, el full de ruta estratègic per a totes les actuacions públiques en matèria de salut del Govern, que preveia arribar a aquest nivell al 2020.

 

A banda de l’augment de l’esperança de vida en bona salut, també s’ha incrementat l’indicador global d’esperança de vida i ha disminuït la mortalitat: en el primer dels casos, s’ha passat d’una mitjana de 82,3 anys al 2010 fins als 83,2 anys del 2013; pel que fa a la mortalitat, s’ha reduït un 8,5% entre 2010 i 2013, gràcies a múltiples factors com el descens de les malalties cardiovasculars, per exemple.

 

 

L’assoliment d’aquests indicadors s’han fet públics en el balanç sobre el Pla de Salut 2011-2015 que s’ha fet avui el marc de la 5a jornada Pla de Salut, celebrada aquest matí a Sitges. Dels 27 objectius generals de salut i de disminució de risc establerts per aquest pla -14 per a l’horitzó 2015 i 13 per a l’horitzó 2020- un total de 21 evolucionen favorablement i es preveu que s’assoleixin amb major o menor ritme.

 

Entre els avenços que es preveu assolir a bon ritme hi ha, per exemple, el reduir en un 20% la taxa de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori i un 10% la de càncer. En aquest sentit, la taxa actual de mortalitat per malalties del cor (38,5 defuncions per 100.000 habitants) ja és millor que l’esperada al 2020 i és 7,3 punts menor que la de 2010. Per la seva banda, la de mortalitat per ictus (31,2 casos) és 4,2 punts menor que la de 2010 i s’apropa als 30,1 casos fixats pel 2020. Pel que fa al càncer de mama, la taxa actual (19,3) ja és gairebé l’esperada per d’aquí a 5 anys (19,2) i ha disminuït 2 punts respecte el 2010. Per últim, la de càncer colorectal ha passat del 25,3 al 24,8, tot apropant-se als 24,1 casos previstos al Pla de Salut per a l’any 2020.

 

En l’exposició d’aquest balanç també s’ha posat en valor el propi exercici de compromís i transparència que suposa avaluar i retre comptes davant la ciutadania de cada un dels projectes i objectius generals del Pla, així com també l’esforç de tots els professionals que treballen en el sector de la salut a Catalunya per contribuir a complir-los. A més, també s’ha destacat la participació dels ciutadans i de les seves associacions en el desenvolupament del Pla, especialment a través del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC).

 

 

El balanç de les actuacions i objectius del Pla de Salut 2011-2015 ha concentrat bona part de la cinquena edició de la jornada, que enguany tenia com a lema ‘Fem balanç per a seguir avançant’. Així, amb perspectiva de futur, la sessió també ha servit per explicitar els reptes que té per davant Catalunya en termes de salut, i que haurà d’abordar la nova proposta de Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, com a evolució del pla vigent.

 

Aquest nou pla incorporarà noves línies estratègiques d’intervenció per respondre millor a les necessitats de salut de la població. Així, d’una banda prioritzarà l’abordatge del càncer i d’altres malalties, com ara les vasculars, respiratòries, neurodegeneratives o transmissibles. D’altra banda, i després d’haver-se experimentat una millora més lenta de l’esperada en alguns indicadors, insistirà, per exemple, en els problemes de salut mental i en el foment d’estils de vida saludables. Ho farà des de la prevenció i la promoció d’hàbits saludables fins a la cerca de complicitats en altres sectors més enllà del de salut, entenent la influència en la salut que tenen alguns factors o determinants externs al sistema sanitari i que s’ha de fer salut des de totes les polítiques, tal i com expressa el Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya (PINSAP).

 

Per últim, el nou Pla de Salut 2016-2020 té per davant seguir impulsant dues potes més en la política de salut de Catalunya. En primer lloc, continuar i intensificar les accions conjuntes socials i sanitàries per donar una millor resposta a les necessitats de les persones, entre elles els malalts crònics, a través, per exemple, del Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS). En segon lloc, enfortir la recerca i la innovació incorporant-les a la pràctica assistencial, posant en marxa línies de recerca clínica, epidemiològica i de serveis.

 

La 5a jornada Pla de Salut de Catalunya, que ha reunit més de 2.000 persones, ha comptat amb l’assistència del president de la Generalitat, Artur Mas, i del conseller de Salut, Boi Ruiz. Abans dels seus respectius parlaments, tant Mas com Ruiz han participat d’un reconeixement al Dr. Xavier Trias amb motiu del 25è aniversari de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC).

 

 

El conseller ha iniciat la seva intervenció felicitant els guanyadors i la resta d’autors dels més de 1.300 pòsters elaborats per professionals sanitaris per explicar iniciatives i experiències innovadores per a millorar el sistema sanitari públic de Catalunya, com a mostra de la seva proactivitat i implicació amb el mateix. Un sistema del què, segons Ruiz, “ens hem de sentir orgullosos tots i que fa de Catalunya un país referent i exemplar en salut”. Tot plegat, ha afegit, malgrat les dificultats polítiques i d’infrafinançament no ha impedit obtenir bons resultats segons el balanç del Pla de Salut 2011-2015.

 

En aquest sentit, el titular de Salut ha parlat d’aquest primer Pla com a eina indispensable per a fer viable, mantenir i fer progressar el sistema sanitari públic català en aquests anys. Amb tot, Ruiz ha apuntat alguns reptes a millorar en el futur, com ara l’obesitat, el sedentarisme o les llistes d’espera. Indicadors, aquests, l’evolució dels quals en part depenen de determinants que estan fora del sistema sanitari o de disposar d’un millor finançament o de major capacitat de decisió. Amb tot, el conseller ha conclòs la seva intervenció recomanant ‘que l’entorn no ens distregui, perquè anem bé’.

 

 

 

D’entre els més de 1.300 pòsters elaborats per professionals sanitaris, se n’han sel·leccionat un total de 50 i se n’han premiat finalment els 5 següents:

 

-          Implantació de walkrounds com a estratègia de millora de la seguretat del pacient oncològic, desenvolupat per l’Hospital Duran i Reynals - ICO L'Hospitalet,  Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. 

 

-          Les TIC com a eina de suport a l’atenció pediàtrica. Web de Pediatria dels Pirineus, amb consultori virtual i xarxes socials. Pediatria dels Pirineus, Fundació Sant Hospital La Seu d’Urgell i Gerència Territorial Alt Pirineu Aran de l’Institut Català de la Salut.

-          Valoració sensorial dels menús servits en una mostra d’escoles de les Regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran, desenvolupat per la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona, la Universitat de Vic i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.  

 

-          Impacte del programa INDI pel maneig de la depressió en atenció primària en la reducció de la ideació suïcida en pacients amb depressió, desenvolupat per Atenció Primària Camp de Tarragona, ICS  i Servei Català de la Salut. 

 

-          Programa Pilot d´Atenció al Pacient Crònic Complexe en Salut Mental, desenvolupat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu.