La crisi ocasionada per la COVID-19 accelera els plans de transformació digital en salut

Arran de la pandèmia de la COVID-19, el Sistema de Salut de Catalunya ha hagut d’adaptar-se i transformar-se digitalment, accelerant un procés que ja s’estava implementant. S’han habilitat noves eines perquè, tant el personal mèdic com la població tinguin més facilitats per realitzar diferents tràmits que abans de la crisi farien de manera presencial o amb un major marge de temps. “El sistema de salut ha de canviar per adaptar-se al futur i l’adopció tecnològica n’és un clar catalitzador”, concreta Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut (CatSalut). Eines digitals que permeten donar una atenció en salut a distància, que  ajuden a millorar en el diagnòstic i el control de la malaltia i evitar visites no essencials.

Amb la pandèmia, els centres de salut eren un dels primers espais sobre els que plantejar actuacions immediates. Per aquest motiu, des de l’Àrea de Sistemes d’Informació del CatSalut es va treballar perquè els metges d’atenció primària poguessin seguir amb la seva tasca assistencial de manera remota. Una de les eines imprescindibles són les estacions clíniques; l’ECAP en la majoria de centres. Actualment, més de 1.000 assistencials de primària es connecten diàriament gràcies a la nova virtualització d’aquesta plataforma. Pol Pérez Sust, director de l’àrea en qüestió, assegura que “ha suposat un canvi radical en la manera de treballar dels professionals, que ara poden accedir als historials electrònics de salut des de qualsevol lloc on hi hagi connexió a internet”. El personal mèdic pot accedir a l’estació clínica de treball a partir d’unes credencials que l’identifiquen i que li permeten visualitzar un seguit de funcions, com l’historial clínic dels seus pacients. El servei de videoconsulta ja està actiu i més de 1.200 professionals sanitaris ja han visitat els seus pacients gràcies a aquesta eina.

Abans de la crisi sanitària per la COVID-19, el 70% dels pacients es desplaçaven als CAP. La mitjana d'atencions al dia d'un centre de primària era d'unes 135.000 visites presencials, 14.500 telefòniques i unes 1.000 eConsulta. Ara, les visites presencials han baixat a 18.000 de mitjana diàries. Les telefòniques han augmentat fins a 86.000, i entren a eConsulta 17.000 visites.

Control i diagnòstic de la malaltia
La segona àrea on els professionals de les tecnologies de la informació i comunicació han dedicat els seus esforços ha estat en el control i diagnòstic de la malaltia. STOP COVID-19 CAT es va desenvolupar en menys de 48 hores i, a nivell tècnic, ha anat evolucionant. “L’aplicació permet als ciutadans indicar el seu estat de salut i ens permet poder crear un mapa de calor sobre les àrees amb més infectats”, detalla Pérez Sust. Aquesta aplicació, desenvolupada conjuntament amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Fundació TIC Salut i Social, permet també compartir directament amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) l’estat de salut de les persones que la utilitzen i prendre les accions adequades en cada cas (per exemple, en els casos més greus, el SEM truca al moment i valora si cal o no un ingrés). A dia d’avui, més de 800.000 persones han fet servir l’aplicació i s’han registrat vora de 2,2 milions de testos (és a dir, la quantitat de vegades que les persones han reportat el seu estat de salut).

Per la seva banda, a l’aplicació web GestioEmocional.cat, presentada el passat 13 d’abril, ja hi han accedit 106.000 usuaris. El director de l’àrea observa que “el temps rècord en el procés d’ideació, disseny, desenvolupament, prova i posada en marxa d’aquesta aplicació de salut mòbil ens dona una idea de com s’han accelerat les coses”. “En un context normal hauríem trigat mesos a produir-la, però en aquest context hem estat capaços de fer-la molt ràpidament”, afegeix Pérez Sust.

El director de l’àrea també destaca l’augment de l’accés a l’espai digital de salut del ciutadà, La Meva Salut, que permet gestionar de manera no presencial els tràmits burocràtics, com ara les baixes laborals o l’accés al pla de medicació. “Hem habilitat dos call centers específics amb l’objectiu de facilitar el procés de registre a la carpeta personal de salut del ciutadà”, detalla. I és que, a principis de la pandèmia, quan es va decidir facilitar l’accés a l’eina, el 061 va registrar una important allau de trucades. Pérez Sust concreta que per garantir que tothom pogués fer servir l’eina, es va decidir posar en marxa un formulari d’autoacreditació. Fins a dia d’avui, s’han fet més de 190.000 peticions dels formularis.

L’ampliació d’espais no hospitalitzats també ha requerit un impacte informàtic. Aquests centres que no centren la seva activitat en funcions sanitàries han hagut d’equipar-se dels sistemes d’informació propis de Salut. En aquest sentit, totes les dades reportades han estat gestionades per aquesta mateixa àrea. Cal tenir en compte que el SISCAT treballa amb molts sistemes d’informació diferents, que  comparteixen tota la informació que es produeix a través de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3). Aquesta varietat a nivell de sistemes d’informació converteix la tasca d’homogeneïtzació i recollida de dades “en un exercici molt complex”, explica Pérez Sust. “Aquesta crisi ens ha ensenyat que la gestió de les dades pot ser molt més àgil. Hem hagut de fer explotacions i demandes als proveïdors perquè comparteixin dades pràcticament a temps real”, apunta  Jordi Gabaldà, responsable TIC Salut del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Alhora, s’han lligat les informacions proporcionades per les funeràries amb el registre epidemiològic de cada localitat. El director de l’àrea remarca l’esforç de tots els directors de sistemes del SISCAT i els seus equips “per la gran tasca que estan fent per donar suport a tots els assistencials”.

Des del Servei Català de la Salut s’està apostant per aquesta transformació digital del Sistema de Salut de Catalunya, “i així ho demostra el nostre compromís amb el Pla Director de Sistemes d’Informació que vam dotar de pressupost a principis d’aquest any i que començarem a desplegar en els pròxims mesos”, conclou Pérez Sust.