El Codi sèpsia català, presentat al Parlament Europeu

 

L’Hospital de Mataró va participar activament en el disseny del Codi sèpsia, i, Joan Carles Yébenes, cap de l’UCI d’aquest centre hospitalari, va ser designat per la Health First Europe i l’European Network for Safer Health Care per participar en la reunió del Parlament Europeu que es va fer fa uns dies a Brussel·les, amb el títol Time to act: #stopsepsiseu. L’objectiu de la trobada, definir una política sanitària i crear unes directrius d’àmbit europeu per a la identificació, el diagnòstic i el tractament de la sèpsia. La presència de Yébenes suposa un reconeixement de la política sanitària catalana quant al model dels codis d’emergència. A la reunió també va assistir Maria Martínez, metgessa del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en representació del Grup de Treball EduSepsis que va presentar diferents anàlisis que permetran la millora del procés assistencial de la sèpsia.

Màxima prioritat per a Europa. El debat de la sessió s’ha centrat a mostrar diferents iniciatives d’èxit dissenyades per conscienciar sobre la càrrega de la sèpsia, les seves implicacions i la gestió clínica. També ha estat un intercanvi d’experiències amb l'objectiu de fer de la sèpsia una prioritat màxima a l'agenda del nou mandat legislatiu.

A la sessió han assistit, entre d’altres, eurodiputats parlamentaris de diferents països, representants de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Global Alliance for Infections in Surgery, World Alliance against Antibiotic Resistance, European Health Management Association, European Union of Medical Specialists i Federations of European Academies of Medicine.

 

Codi sèpsia. Joan Carles Yébenes va participar activament en el disseny d’aquest codi, impulsat per les societats catalanes de medicina intensiva i de medicina d’urgències, a partir d’una experiència prèvia entre els hospitals de Mataró, Calella i Blanes: el Codi sèptic interhospitalari, un protocol nascut al Maresme el 2007 que tenia la finalitat d’unificar els protocols i circuits dels serveis d’urgències d’aquests hospitals i l’UCI de l’Hospital de Mataró. A partir d’aquell moment, aquesta Unitat de Cures Intensives es va convertir en referent en l’abordatge de les infeccions greus que causen una fallida multiorgànica, pel disseny de protocols de detecció precoç i de coordinació amb altres centres.

 

Infecció amb fallida multiorgànica. La sèpsia és una resposta inflamatòria molt agressiva enfront d'una infecció, que pot produir la fallida de diferents òrgans. Quan, a més, afecta la regulació del sistema cardiovascular es coneix com a xoc sèptic.

La sèpsia té una mortalitat al voltant del 20 % i el xoc sèptic, del doble. Així, doncs, resulta fonamental identificar els símptomes com més aviat millor, tractar-los ràpidament i seguir-los de manera exhaustiva durant les primeres hores. La sèpsia té una incidència de més de 300 casos per 100.000 habitants i provoca unes deu morts al dia a Catalunya.

 

Reducció de la mortalitat. En un estudi recent efectuat pel Grup de Treball en Sèpsia i Xoc Sèptic (GTSIXS) que analitza la incidència i la mortalitat de la sèpsia a Catalunya entre el 2005 i el 2017, s’ha observat un increment significatiu de la malaltia (d’un 144,7 per 100.000 habitants/any el 2005 a 376,5 el 2017), probablement associat a l’envelliment de la població, atès que es tracta d’una patologia que és més freqüent en pacients fràgils i majors de 60 anys. Així, el 76,5 % dels casos van ser en pacients de més de 65 anys. Malgrat això, un 25 % dels casos es presenten en pacients sense altres malalties prèvies.

Durant aquest període, la mortalitat intrahospitalària relacionada amb la sèpsia va ser del 20,8 %, amb una reducció rellevant en els últims anys, passant d’un 25,7 % el 2005 a un 16,5 % el 2017. Aquesta reducció s’ha observat principalment en els casos més greus, és a dir, aquells que es presenten en forma de xoc sèptic, on la mortalitat s’hi ha reduït en un 50 % durant els últims deu anys. Aquest descens s’associa a la detecció precoç i a la rapidesa de l’inici del tractament i de les mesures de suport orgànic.