Vergés: "El Consell Assessor de polítiques de gènere en salut és un instrument clau i prioritari per abordar les desigualtats de gènere en salut"

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat avui la constitució del Consell Assessor de polítiques de gènere en salut que té per objectiu abordar les desigualats de gènere en salut i establir mesures per garantir la incorporació de la perspectiva de gènere en el sistema sanitari. La consellera ha destacat que el Consell és un instrument “important i prioritari per al Departament” i confia que serà “resolutiu” i que podrà “ajudar a desplegar la perspectiva de gènere en les polítiques de salut”.

 

El consell el formen catorze experts en perspectiva de gènere de diferents àmbits que van des de la medicina, la infermeria, la bioètica, la pediatria passant també per experts en mutilació genital femenina, persones que han treballat amb persones trans, amb violència masclista i també de l’àmbit acadèmic i jurídic.

 

El consell el presideix la doctora Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i presidenta de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, entre d’altres càrrecs. La resta dels experts són Lucía Artazcoz; Mara Dierssen; Teresa Echeverría; Montserrat Espuga; Heinrich Geldschläger; Assumpta Rigol;  Ester Valls; Begoña Roman; Júlia Ojuel; Fatou Seko; Sílvia Aldabert; Aïda Solé i Valentí Pineda.

 

L’òrgan es reunirà de forma trimestral amb la possibilitat de crear grups de treball temporals. Les seves funcions seran, en primer lloc, les d’assessorar i informar en aspectes científics, professionals, ètics i socials amb incidència sobre les polítiques de gènere. En segon lloc, les de proposar actuacions o plantejaments per a l’abordatge de les desigualtats de gènere i, finalment, les d’assessorar en relació a les polítiques de gènere en salut en desenvolupament.

 

La consellera ha remarcat que els estudis demostren que cal aprofundir molt en la perspectiva de gènere en salut i ha posat com a exemple que l’infart de miocardi és una patologia més associada als homes que a les dones i és més prevalent a mesura que augmenta el grup d’edat. Ara bé, tot i que les dones tenen menys prevalença d’infarts de miocardi, la letalitat és superior. Les diferències en el risc de mortalitat després d’un infart entre dones i homes es deuen a causes biològiques però també a factors socials.

 

Com a causes biològiques, la letalitat és superior perquè les dones, de mitjana, són més grans que els homes i tenen més problemes de salut que poden invisibilitzar els símptomes i agreujar-los. Quant als factor socials, en primer lloc, les dones triguen més temps a anar al sistema sanitari quan tenen un infart perquè no en reconeixen els símptomes que són descrits des d’un model androcèntric que dificulta també els professionals sanitaris per fer un diagnòstic de manera precoç en les dones. El diagnòstic tardà i la més elevada complexitat comporta que quan són ateses als centre sanitaris se’ls hi fan menys angioplàsties perquè ja no són candidates per obtenir benefici d’aquesta tècnica. 

 

En aquest sentit, la consellera ha indicat que “cal actualitzar les guies de pràctica clínica amb perspectiva de gènere per als professionals i així millorar la salut”.

 

En aquest context, la consellera també ha remarcat que els principals trastorns crònics de dones i homes no són els mateixos. I a tall d’exemple, ha recalcat que les dones pateixen en més percentatge que els homes de depressió o d’ansietat. Vergés ha explicat que “això respon a les càrregues d’estereotip de gènere. Les dones estan més diagnosticades de depressió perquè suporten unes càrregues més fortes dins la societat i els homes estan infradiagnosticats perquè se suposa -per estereotips de gènere- que no haurien de poder caure en depressió, però la realitat ens indica que no és així”.

 

Coincidint avui amb el Dia Internacional d’acció per a la salut de les dones, la consellera ha recordat que el Departament està incorporant la perspectiva de gènere en molts àmbits com ara en el model d’atenció a l’endometriosi. Altres àmbits en què Salut treballa des de la perspectiva de gènere són, per exemple, el protocol de seguiment de l’embaràs amb eines de cribratge per detectar la violència masclista; l’elaboració de l’estratègia per a l’equitat de gènere al sistema sanitari; l’aprovació de la Guia per la introducció de la Perspectiva de Gènere en la Planificació en Salut o el PERIS 2016-2020.