Les nenes catalanes de nivell socioeconòmic més baix tenen quatre vegades més risc de patir una malaltia greu

El conseller de Salut, Antoni Comín, ha participat aquesta tarda a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en una jornada per reflexionar entorn l’impacte que tenen les desigualtats socioeconòmiques en la salut de les persones. Ha estat en el marc d’aquesta sessió que s’han donat a conèixer els principals resultats de l’estudi‘ Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització dels serveis sanitaris públics de la població de Catalunya’, un treball realitzat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), amb dades corresponents a l’any 2015. 

 

El conseller ha assenyalat que quan "el dret a la salut té una vocació igualitària i la realitat és que hi ha un nivell de desigultat molt gran, vol dir que no estem garantint el dret a la salut com l'hauríem de garantir, ni aquí ni en la majoria de societats del nostre entorn". En aquest sentit, Comín ha assegurat que “el volem garantir de manera molt més igualitària” i ha recordat que des del primer dia “el combat de les desigualtats en salut és un objectiu prioritari”del Departament i ha posat com a exemple polítiques rellevants com el de canviar el sistema de finançament de l’atenció primària per tal que els CAP rebin els recursos en funció de la situació socioeconòmica de la població o bé polítiques de salut pública de prevenció i promoció de la salut com el PINSAP.

 

Com una de les primeres conclusions, el treball confirma l’existència de gradient socioeconòmic en tots els indicadors analitzats tot i que d’una magnitud variable segons l’indicador. En aquest sentit, les persones amb menys recursos experimenten, entre d’altres, més hospitalització psiquiàtrica, més hospitalitzacions evitables i més consum de fàrmacs, mentre que l’ús de l’atenció primària o de les urgències és molt més igualitari entre nivells socioeconòmics.

 

L’estudi apunta que les persones amb menor nivell socioeconòmic tenen una probabilitat 4 vegades major de morir abans dels 65 anys. A més, i en el que suposa una de les conclusions més rellevants, aquestes desigualtats marquen la salut des dels primers anys de vida de les persones, de manera que els nens i nenes presenten un gradient elevat en funció del nivell socioeconòmic dels seus progenitors. Les nenes i els nens de famílies de menor nivell socioeconòmic, les que han esgotat el subsidi d’atur o perceben una renda mínima d’inserció, presenten respectivament 4 vegades i 2,8 vegades més de probabilitats de pertànyer al grup de persones que pateixen malalties greus respecte als nens i nenes de major nivell socioeconòmic, corresponent a famílies amb rendes superiors als 100.000 € anuals. De la mateixa manera, la taxa d’hospitalització psiquiàtrica d’un nen amb pocs recursos és gairebé 7 vegades superior a la d’un amb majors rendes familiars. I pel que fa al consum de psicofàrmacs, la probabilitat és de 3,4 vegades superior en infants amb menys recursos.

 

L’existència de gradient socioeconòmic des de la infància es coneix com la mobilitat intergeneracional de la salut i s’explica, en part, per la gran importància del període intrauterí i dels primers anys de vida en la formació de les capacitats que promouen el benestar al llarg de tot el cicle vital, de manera que el risc de malaltia augmenta més ràpidament amb l’edat en les poblacions desfavorides.

 

L’anàlisi també assenyala que la salut i la utilització de serveis sanitaris públics de les persones de 65 anys i més estan fortament relacionades amb la quantia de les seves pensions: en concret, la taxa d’hospitalització evitable és d’entre 8 i 9 vegades superior en persones amb pensions no contributives respecte les que cobren més pensió. A més, les persones pensionistes d’entre 55 i 64 anys tenen pitjor salut, utilitzen més serveis sanitaris i prenen més fàrmacs que les persones actives.

 

S’entén per hospitalització evitable els supòsits de complicacions mèdiques pròpies de persones grans o amb malalties cròniques que es poden manejar a nivell ambulatori en cas que la persona tingui un bon suport de l’entorn, tan social com comunitari. Parlem, en aquest sentit, de complicacions de diabetis, insuficiències cardíaques, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, angina de pita, infeccions del tracte urinari, pneumònia bacteriana, deshidratació o hipertensió.

 

Per àmbits, l’atenció a la salut mental és la que presenta més gradient socioeconòmic, mentre que l’atenció primària i les urgències són els serveis que menys gradient mostren.

 

Per últim, l’estudi posa de manifest que les desigualtats de gènere estan presents a totes les edats i a tots els nivells socioeconòmics: en aquest sentit, en les dones s’experimenta una major atenció en centres de salut mental i un major consum de psicofàrmacs, mentre que als homes és superior la mortalitat, els casos de complexitat elevada i l’hospitalització evitable.

 

L’estudi ha volgut analitzar les diferències en salut, la utilització de serveis sanitaris i el consum de fàrmacs de la població resident a Catalunya segons el seu nivell socioeconòmic, determinat aquest per la situació laboral de la persona i el seu nivell de renda (totes dues variables utilitzades en el càlcul del nivell de copagament farmacèutic), amb  especial atenció als grups més vulnerables.

 

A banda, es tracta d’un estudi pioner ja que és el primer que analitza aquestes desigualtats amb dades individuals de tota la població de Catalunya i no amb dades agregades o provinents d’enquestes, com la majoria dels treballs fets fins ara. En aquest sentit, l’estudi ha relacionat, per a cada ciutadana i ciutadà de Catalunya, la informació sobre el seu estat de salut, la seva utilització de serveis sanitaris públics i el seu consum de fàrmacs.