Salut s'adapta a la normativa europea reforçant el caràcter preferent de l'economia social i de les entitats sense afany de lucre

 

En la memòria preliminar que aquesta tarda ha aprovat el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut) per 25 vots a favor, 1 en contra i 2 abstencions, es regulen les següents fórmules de gestió no sotmeses a la normativa de contractació del sector públics: la cooperació institucional (ja sigui vertical o horitzontal) i la concertació. La cooperació vertical és la que s’estableix amb mitjans propis de la Generalitat (empreses i consorcis amb presència majoritària del CatSalut), mentre que l’horitzontal s’estableix amb una altra entitat íntegrament pública (com ara les entitats municipals).

 

En l’àmbit de la concertació -la fórmula que es reserva fonamentalment per a aquelles activitats sanitàries que ja s’estan realitzant en el territori- el CatSalut només podrà concertar activitat sanitària a entitats privades sense afany de lucre o a entitats d’economia social. El text també preveu la possibilitat que, en cas de concurrència entre més d’una entitat d’aquestes característiques, es dugui a terme un procés de selecció.

 

Aquesta transposició garanteix el millor desplegament possible de les directives europees a la llum de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). En la pràctica, gràcies a ella i d’acord amb les previsions de l’article 5 de la LOSC, Salut prioritzarà les entitats sense afany de lucre o d’economia social davant de les privades amb afany de lucre en la prestació de serveis sanitaris a les persones. La memòria de l’avantprojecte aprovat avui, conjuntament amb l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones que està impulsant el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, contempla tots els procediments específics per a cada situació en funció del tipus d’entitat. Per exemple, la relació amb els mitjans propis s’articularà mitjançant els encàrrecs de gestió; en el cas d’altres entitats públiques, s’utilitzarà els convenis de cooperació; el concert quedarà reservat per a entitats d’economia social o sense afany de lucre; i, per últim, les entitats privades amb afany de lucre podran optar a presentar serveis de cobertura pública mitjançant un procediment de concurs.

 

D’altra banda, també inclou una modificació de la disposició addicional desena de la LOSC en què es regulava la creació de les entitats de base associativa (EBA), per la qual Catalunya obligarà les EBA ja existents o de nova creació a assimilar-se a entitats de l’economia social.

 

La UE considera entitats d’economia social aquelles entitats independents dels poders públics que compleixen requisits com prioritzar la persona i la missió social sobre el capital, fer participar els seus membres en el govern i destinar la majoria dels excedents en forma de reinversió per aconseguir els seus objectius socials.

De fet, Europa encoratja que les entitats d’economia social tinguin un paper rellevant en la prestació de serveis socials, entenent que aporten un valor afegit a la cooperació pública-privada clàssica, tant per la seva missió social com pel seu sistema de governança.

 

Catalunya, des de sempre, té una gran riquesa en entitats privades amb important arrelament territorial i vocació de servei social, moltes d’elles sense afany de lucre, que han configurat una societat civil dinàmica i responsable amb el seu entorn.

 

La diversitat de provisió que caracteritza el sistema sanitari català actualment, i que està considerada una fortalesa del mateix, està composada per entitats públiques i privades, la gran majoria de les quals –especialment en l’atenció primària i hospitalària- poden ser classificades com a entitats d’economia social.