Catalunya preveu avançar a aquest estiu l'aplicació del nou calendari vacunal

El passat mes de gener, la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar un nou calendari vacunal que es proposa posar en marxa a tot l’Estat a principis de 2017. Ara bé, Catalunya ha decidit avançar l’aplicació d’aquest calendari consensuat a escala estatal, aprofitant la incorporació d’aquestes dues vacunes el 2016, per integrar de cop tots els canvis.

 

És per això que, seguint la recomanació del Consell Assessor de Vacunacions, l'Agència de Salut Pública de Catalunya està elaborant la normativa corresponent, adquirint les vacunes i adaptant els sistemes de registre, per la qual cosa es preveu que es posi en marxa al voltant de l’estiu i que el nou calendari s’apliqui als nascuts a partir de gener d’aquest any. El cost de les vacunes serà assumit per la Generalitat.

 

 

La vacuna contra el pneumococ s’inclourà als 2, 4 i 11 mesos d’edat, seguint les pautes acordades pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, mentre que la vacuna contra la varicel·la s’administrarà als 15 mesos, als 3 anys i es mantindrà per als nens i nenes d’11-12 anys (sisè de primària) si són susceptibles de ser vacunats, és a dir, si no han patit la malaltia o prèviament no han estat vacunats.

 

 

D’altra banda, el nou calendari vacunal preveu un reajustament de les dates i de les dosis d'algunes vacunes: 

 

La vacuna hexavalent, que fins ara s’administrava als 2, 4 i 6 mesos d’edat passarà a administrar-se als 2, 4 i 11 mesos.

 

La vacuna DTPa (contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina) – VPI (injectable contra la poliomielitis) s’administrarà als 6 anys quan estigui disponible a escala estatal.

 

La triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) s'administrarà als 12 mesos, com fins ara, però la segona dosis quedarà fixada als 3 anys d'edat.  

 

Pel que fa a les dosis de la vacuna contra el meningococ C conjugada, que s’administrava als 2, 6 i 15 mesos, ara es farà als 4 i als 12 mesos i es manté la dels 11-12 anys. I la dosi de la vacuna contra l’hepatitis A, que s’administrava als 12 mesos, ara passa als 15 mesos. La vacuna pentavalent desapareix del calendari perquè s’ha observat que amb les tres dosis de l’hexavalent ja no era necessària.

 

I finalment, un altre dels canvis afecta la vacuna antipneumocòccica 23-valent, que ara s'administrarà a partir dels 65 anys.

 

 

Cada any, a Catalunya, s’administren més de 3,2 milions de dosis a més d’1,5 milions de persones.

 

Catalunya sempre ha tingut un paper capdavanter en les polítiques vacunals, comptant amb el suport del Consell Assessor de Vacunacions en què participen les societats científiques més representatives. El primer calendari vacunal es va fer a començaments de 1980 i des de llavors s’ha anat actualitzant periòdicament. L’actual calendari vacunal de Catalunya es va aprovar al juliol de 2014 i inclou la protecció enfront de les malalties produïdes per quinze microorganismes diferents en les diferents etapes de la vida, incloent-hi també l'etapa adulta.

 

Les vacunes a Catalunya, com a la resta de l’Estat, no són obligatòries. Les incloses al calendari vacunal s’administren gratuïtament als més de 1.200 centres vacunals. El calendari inclou les vacunes més adequades en el moment més adient. Són les que eviten les malalties més freqüents i/o greus, les que tenen vacunes més efectives i segures, i les més adients per al nostre entorn.

 

Els criteris per incloure una vacuna en el calendari vacunal a l’Estat espanyol estan consensuats en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i són: la càrrega de la malaltia (nombre de casos i gravetat), l’efectivitat i la seguretat de la vacuna, les repercussions de la introducció d’una nova vacuna en el calendari, els aspectes ètics i l’avaluació econòmica.

 

Amb les vacunes incloses al calendari cada any es prevenen més de 35.000 casos de malaltia a Catalunya (vegeu la taula comparativa 1984-2014). Per tant, s’evita el patiment associat a aquestes malalties i també els costos sanitaris i socials que impliquen.

 



 

 

 

 

