• Imprimeix

Salut presenta la segona edició de l'informe "Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya"

Torna
Dimecres, 23 de desembre de 2015
  • Els indicadors de salut a Catalunya resisteixen l'impacte de la crisi econòmica. L'esperança de vida amb bona salut augmenta i la mortalitat continua baixant

El conseller de Salut, Boi Ruiz, en un moment de la presentació dels resultats de l'informe, aquest migdia.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, en un moment de la presentació dels resultats de l'informe, aquest migdia.

Malgrat l’impacte de la crisi econòmica en el nostre país, els principals indicadors de salut dels catalans estan evidenciant una resistència als efectes negatius viscuts. Aquesta tendència, ja apuntada l’any passat en la primera edició de l’informe ‘Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya’, torna a confirmar-se enguany amb la seva segona edició, presentada aquest migdia a Barcelona pel Departament de Salut.
 
Aquest informe és una publicació de l’Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població -en el marc de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya- que respon a la voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya de fer un seguiment i una anàlisi dels principals indicadors de salut en el context de la crisi econòmica.
 
Per assolir aquest objectiu, la segona edició de l’informe monitoritza i analitza l'evolució dels principals indicadors socioeconòmics i de salut, amb la novetat que l’estudi s’ha realitzat a nivell comarcal. D’aquesta manera s’ha generat informació per ajudar a definir estratègies per a l'abordatge dels efectes de la crisi a partir de les necessitats que s’hi han detectat.
 
Els resultats d’aquest treball han tornat a posar de manifest que, en termes generals, la disminució dels nivells socioeconòmics de la població a causa de la crisi econòmica no s’ha traduït en uns pitjors resultats de salut. Al contrari, fins i tot alguns han millorat. Per exemple, l’esperança de vida que al 2007 era de 78,2 anys per als homes i 84,5 anys per a les dones, es va situar el 2013 en 80,3 anys per als homes i 86,0% per a les dones. Per altra banda, entre 2006 i 2013 la mortalitat general i en menors de 70 anys ha mantingut la tendència a la baixa ja observada abans de la crisi, amb taxes lleugerament inferiors a la mitjana de l’Estat espanyol i molt inferiors a la mitjana de la Unió Europea. Per últim, respecte l’any 2006, el percentatge de persones que perceben la seva salut com a regular o dolenta ha minvat al 2014; concretament, un 4% en la població ocupada, un 8% en l’aturada i un 7% en la que fa un any o més que està aturada.
 
Tot i això, s’observen resultats de salut més desfavorables en els grups de població més vulnerables, tal i com es va apuntar l’any passat. La població aturada presenta un risc de patir problemes de salut mental més elevat que la població ocupada, sobretot aquella que porta aturada més d’un any (14,8% vs. 6,7%, respectivament). La població aturada també presenta un major consum de tabac i  un consum de risc d’alcohol major.
 
Les persones amb rendes d’integració social, perceptores de pensions no contributives i aturades que han perdut el dret al subsidi, entre d’altres, i que estan exemptes de copagament de medicaments, utilitzen amb més freqüència els serveis sanitaris, tant als centres d’atenció primària com als hospitals i centres de salut mental.
 
Els factors socioeconòmics són molt importants per determinar la salut d’una població:  s’estima que un 80% dels determinants de salut estan fora del sistema sanitari. Per això, com l’any passat, l’informe presenta l’evolució dels principals indicadors socioeconòmics que poden influir en l’estat de salut dels catalans.
 
També es posa de manifest que una cobertura universal de la població, una despesa adequada, uns copagaments baixos i evitables segons renda, i una priorització dels serveis més cost-efectius, han fet del sistema sanitari un amortidor dels efectes negatius de la crisi. En aquest sentit, a Catalunya, des de l’any 2012, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha desplegat un conjunt d’instruccions per garantir l’accés a l’atenció sanitària dels estrangers empadronats, i va aprovar un conveni amb la Creu Roja per donar cobertura sanitària a aquells grups de la població sense accés a l’empadronament i en situació de vulnerabilitat.
 
A més, també cal remarcar que en aquests anys la despesa de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria ha augmentat un 25% (de 560 milions d’euros a 699), gràcies a què el Departament de Salut no va aplicar el límit de finançament establert per l’Estat. Per últim, va augmentar l’activitat quirúrgica programada entre 2012 i 2014 després de reduir-se entre 2008 i 2011, i el nombre de pacients que s’esperen per ser operats ha disminuït un 24% a les operacions garantides i un 12% al global d’operacions, entre 2013 i 2014.
 
El grau de satisfacció de les persones usuàries s’ha mantingut en els nivells elevats que hi havia abans de la crisi, fet que pot tenir a veure amb les expectatives de la població en relació a la qualitat de l’assistència sanitària: aquestes van baixar de forma brusca al 2009, però al 2012 van iniciar una tendència continuada de millora.
 
Implicació per a les polítiques públiques
A partir de les dades obtingudes i de les necessitats detectades, l’informe conclou amb un capítol específic d’implicacions per a les polítiques públiques. En primer lloc, destaquen aquelles que, donada la complexitat i l’impacte múltiple que produeixen les crisis econòmiques, subratllen que l’abordatge d’aquestes polítiques per pal·liar els seus efectes ha de ser intersectorial, tal i com expressa el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP). De fet, aquesta és una eina clau per garantir aquesta aproximació transversal, actuant sobre els determinants de la salut per reduir o eliminar les desigualtats en salut. En segon lloc, es reconeix que les intervencions orientades a protegir, tractar i promoure la salut mental són significatives en temps de dificultats econòmiques; per això s’apunta com a necessari seguir desenvolupant polítiques com el Codi Risc de Suïcidi, clau per a seguir reduint una taxa de suïcidi que, amb tot, és de les més baixes d’Europa.