L'Institut Català d'Oncologia esdevé referent de l'OMS en el control del tabac

 

 

La designació de l’ICO és per a quatre anys renovables i té com a objectiu donar suport a l’OMS i als països de la regió europea, africana i americana en:

 

- el seguiment de la prevalença de consum de tabac, l’avaluació d’intervencions i polítiques de control i la recerca en aquest àmbit;

- el desenvolupament de la capacitació professional i la creació de xarxes de serveis sanitaris sense fum;

- el foment i la innovació en la formació dels professionals sanitaris en cessació tabàquica, i

- la difusió d’informació entre els professionals i la ciutadania.

 

En aquest sentit, les activitats previstes inclouen l’organització de jornades i de cursos presencials i en línia (de tractament del tabaquisme, de metodologia per a l’avaluació d’intervencions, programes i polítiques), la coordinació de grups de treball internacionals (sobre bones pràctiques, de centres sanitaris sense fum) i l’elaboració, traducció i divulgació de guies, informes i materials per al control del tabac, amb especial èmfasi en l’ús de les xarxes socials.

 

 

L’ICO és un centre de referència en l’àmbit del tabac. La Unitat de Control del Tabac de l’ICO fa anys que té visibilitat i reconeixement internacional, tant per la recerca realitzada a Catalunya, Espanya i Europa com per la participació i el lideratge de xarxes internacionals (com ara la Xarxa Internacional de Centres Sanitaris sense Fum o la Xarxa Europea de Prevenció del Tabac). Així mateix, en els darrers cinc anys ha col·laborat amb assessories i encàrrecs específics amb l’Oficina Europea de l’OMS, del Programa mundial de control del tabac (OMS Ginebra), o de l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (Lió).

 

L’ICO també és el coordinador i promotor de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum (XCHsF), que es va crear l’any 1999. És d’adscripció voluntària i té la finalitat de fomentar canvis organitzatius que afavoreixin unes institucions sanitàries lliures de fum. En els últims anys hi ha hagut un augment progressiu de centres que s’hi han adherit, fins a arribar als 75 centres (hospitals d’aguts, monogràfics, de llarga estada i sociosanitaris), la majoria de la xarxa pública assistencial.

 

 

La relació de l’ICO i l’OMS no és nova. Des del febrer de 2008, l’ICO és centre col·laborador de l’OMS per a programes públics de cures pal·liatives.

 

Aquesta designació va convertir l’ICO en un centre de referència internacional per al desenvolupament de les cures pal·liatives des d’una perspectiva pública. Els objectius d’aquesta col·laboració són donar suport a països en el desenvolupament de programes de cures pal·liatives, identificar models d’èxit, donar suport a l’OMS en la definició dels seus programes, generar evidència i divulgar coneixement en aquest camp.

 

 

 

Catalunya continua fent passes fermes per prevenir i reduir el tabaquisme, en el marc del Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP), un conjunt d’accions que compten amb el suport de tots els departaments del Govern i amb la implicació del món assistencial, entitats i associacions diverses, i societat civil. Un dels reptes del PINSAP se centra en el control de les addiccions.

 

Els eixos d’actuació de l’Agència de Salut Pública van des de la sensibilització i la protecció de la salut de la població en general evitant l’exposició a l’aire contaminat pel fum de tabac fins a la prevenció del consum, l’ajuda a deixar de fumar, i les actuacions per reduir les desigualtats en el consum.

 

L’any 2005 es va subscriure per primer cop un conveni (de renovació anual) de col·laboració entre el Departament de Salut i l’Institut Català d’Oncologia per tal de desenvolupar conjuntament una sèrie d’activitats i programes de salut i de formació dels professionals sanitaris, amb vista a completar la Xarxa d’Hospitals sense Fum de Catalunya i portar a terme altres actuacions previstes en el Pla director d’oncologia.

 

Segons els resultats de l’ESCA 2014, fuma, a Catalunya, el 25,9% de la població adulta (31,8% homes i 20,3% dones). Aquesta xifra de població fumadora és sensiblement inferior a la que ho feia l’any 1994, quan la prevalença del tabaquisme era del 33,7%. S’estima que el nombre de persones fumadores entre el 2011 i el 2014 ha baixat en 200.000.

 

El tabaquisme continua sent, però, la principal causa de malaltia i mortalitat prevenible en el nostre entorn, i produeix una mort cada hora només a Catalunya (una de cada 6). L’any 2013 a Catalunya van produir-se 9.588 defuncions atribuïbles al tabaquisme, 7.433 en homes i 2.155 en dones. Aquestes xifres suposen el 16% (1 de cada 6) de totes les morts produïdes a Catalunya en aquest any (24% de les morts d’homes –1 de cada 4– i 7% –1 de cada 14– de les morts de dones).

 

Una de cada dues morts es relacionen amb diversos tipus de càncer (4.643; un 48,4%). Un 27,5% (2.640) amb malalties cardiovasculars i un 24,1% amb les malalties respiratòries.

 

Aquestes xifres són estimacions conservadores de la mortalitat atribuïble al tabac, ja que només tenen en compte les defuncions de persones de 35 anys o més i les principals malalties relacionades amb el tabaquisme. Tampoc es comptabilitza la mortalitat per efecte de l’exposició al fum ambiental de tabac, que podria causar més de 700 defuncions anuals.

 

Moltes de les malalties més greus causades pel tabaquisme comencen anys després que una persona hagi començat a fumar. Diferents estudis han mostrat que els canvis en la prevalença del tabaquisme es tradueixen en canvi en la mortalitat dues dècades després. Entre els anys 1998 i 2013, el nombre anual de defuncions atribuïbles al tabaquisme es va incrementar a Catalunya en un 11,4% (4,2% entre els homes i 46,8% entre les dones).

 

Entre el 2012 i el 2013 aquesta tendència sembla haver començat a canviar i el nombre de morts s’ha reduït tant en homes com en dones, a costa d’una reducció de la mortalitat tant cardiovascular com respiratòria.

 

Entre els homes, el nombre anual de defuncions atribuïbles al tabaquisme va augmentar entre els anys 1998 i 2013, tant en el cas del càncer com de les malalties respiratòries (15,8% i 5,7% respectivament), i va disminuir en el cas de les malalties cardiovasculars (un 17,1%).

 

Entre les dones, van augmentar les defuncions anuals en tots els grups de malalties atribuïbles al tabaquisme: per càncer un 141,6%, per malalties respiratòries un 21,3% i per malalties cardiovasculars un 18,3%.