• Imprimeix

Digitalització de la imatge mèdica

En els darrers anys s’han produït avenços tecnològics i organitzatius molts rellevants que canvien radicalment el panorama del diagnòstic per la imatge a Catalunya.

Una de les principals fites assolides en aquest àmbit és el desplegament del Repositori Central d’Imatge Mèdica (RCIM), un arxiu únic digital que permet als centres sanitaris disposar d’una còpia segura de les seves imatges mèdiques i compartir-les a través de la Història clínica compartida a Catalunya (HC3).

Aquest arxiu incorpora imatges radiològiques i no radiològiques. Les imatges no radiològiques inclouen la fotografia fixa (anatomia patològica, dermatologia, oftalmologia, etc.), el vídeo (qualsevol tipus d'escòpia), o els registres mèdics (electrocardiogrames, monitors d'UCI, espiròmetres, pulsiòmetres, audiòmetres, ventiladors mecànics, etc.).

La digitalització de la imatge mèdica i la seva compartició representen un gran pas endavant per oferir una millor assistència sanitària.

  • Ús adequat de les tècniques de diagnòstic per la imatge. Cal que aquest tipus de proves s’utilitzin sota criteris de qualitat i seguretat per minimitzar els riscos potencials que se’n poden derivar.
  • Continuïtat assistencial. Fomentar mesures de coordinació i promoure la cooperació entre els diferents centres sanitaris que atenen un pacient permet oferir una atenció integrada i de qualitat.
  • Eficiència i sostenibilitat del sistema sanitari. La reducció de costos derivats de la repetició innecessària de proves o exploracions clíniques millora la gestió i l’assignació dels recursos.   
  • Evolució del model actual de compartició d’imatges. El procés presenta algunes deficiències de funcionament que cal resoldre, com ara la duplicació dels estudis compartits en la estructura d’emmagatzematge del Repositori Central d’Imatge Mèdica (RCIM).

Ciutadania

  • Millora de la qualitat de l’atenció.
  • Reducció de proves i exploracions diagnòstiques duplicades i, per tant:
    • Estalvi de molèsties als pacients, com ara desplaçaments i pèrdues de temps innecessaris.
    • Major seguretat del pacient amb la disminució del risc d’exposició a les radiacions. 
  • Promoció dels serveis de telemedicina i teleassistència, que milloren l’accessibilitat a l’atenció especialitzada i afavoreixen la comoditat dels pacients. 
  • Major seguretat i confidencialitat de les dades.

 

Professionals

  • Accessibilitat immediata a les imatges mèdiques independentment del lloc o del centre on s’hagin generat. 
  • Millora de la coordinació entre els diferents nivells assistencials. 

 

Gestors dels centres sanitaris 

  • Millora de la qualitat dels serveis. 
  • Reducció dels costos en no haver d’imprimir plaques i utilitzar altres suports com les gravacions en CD/DVD, fet que, a més, disminueix residus mediambientals. 
  • Major eficiència en la gestió. 

 

Sistema de salut

  • Millora de l’eficiència, amb la reducció de proves duplicades, i racionalització en l’ús dels recursos disponibles.

Sistemes implicats en la publicació de les imatges a la HC3

  • PACS. És un servidor d’emmagatzematge digital, transmissió i descàrrega d’imatges. Cada centre sanitari en té un. Manté la sincronització entre les imatges arxivades localment i la còpia emmagatzemada al backup que s'utilitza per consultar a través de la HC3. S’encarregar de copiar i registrar les imatges.
  • RIS (Sistema d’Informació de Radiologia) / HIS (Sistema d’Informació Hospitalària). Manté la sincronització entre els estudis disponibles a través de l'estació clínica local i els que es poden consultar a través de la HC3. S’encarrega de publicar les imatges a la HC3.
  • Backup imatges. És un sistema NAS, és a dir, un sistema d’emmagatzematge connectat en xarxa que permet la consulta dels arxius des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Actua com a extensió del sistema de fitxers dels PACS dels centres i els hi permet disposar d'una còpia segura de les seves imatges. El sistema garanteix que les imatges copiades no es poden modificar i que la resta de centres només hi poden accedir a través de la HC3.
  • iHC3. És el sistema índex d'imatges. Gestiona el contingut dels estudis, la seva localització al backup, i l'equivalència entre l'identificador original de l'estudi (identificador al PACS del centre), i l'identificador del mateix a la HC3.
  • HC3. És l’eina que permet compartir la informació clínica de la ciutadania entre les diferents entitats proveïdores de salut.
  • Visor d’HC3. És la interfície d'usuari que permet als professionals consultar quins estudis d'imatge existeixen per a un pacient determinat, i mostrar el seu contingut mitjançant el software de visualització d'imatge mèdica d'HC3 (RAIM java).
  • Visor d’imatge. El RAIM Java és el programari de visualització d'imatge mèdica que fa servir la HC3. Tecnològicament, es tracta d’ un applet java que es descarrega en la màquina de l'usuari, accedeix a les imatges emmagatzemades al sistema de backup del RCIM, i les mostra al professional.  

 

Procés de compartició de les imatges a la HC3

El procés de compartició de les imatges a la HC3 consta de 3 fases ben diferenciades:

  1. Còpia (COPY) de les imatges als servidors backup d’imatge. Ho fa el PACS. Les imatges encara no estan visibles a la HC3.
  2. Registre (REG) de les imatges copiades al servidor iHC3 o sistema d’índex d’imatges. Ho fa el PACS. Les imatges encara no estan publicades a la HC3. Existeix també el missatge de cancel.lar un registre si encara no ha estat publicat (REG(0)).
  3. Publicació (ADC) de les imatges registrades a la HC3. Ho fa el RIS (Sistema d’Informació de Radiologia) / HIS (Sistema d’Informació Hospitalària). Fins que no es fa aquest pas, les imatges no estaran publicades a la HC3. El centre pot escollir el moment de la publicació en funció dels processos interns: immediatament, un cop es signi l’informe, depenent del tipus d’informe i la urgència, etc. Existeix també el missatge de cancel.lar una publicació (DCD).
Data d'actualització:  14.05.2018