• Imprimeix

PERIS 2016-2020

El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020 és l'eina de planificació i coordinació que defineix les línies generals de la recerca i innovació en salut del Departament de Salut, en coherència amb les prioritats del Pla de salut de Catalunya 2016-2020, i en col·laboració amb el Departament d’Empresa i Coneixement.

El propòsit principal del PERIS 2016-2020 és millorar la salut dels ciutadans a partir del coneixement generat per la recerca i enfortir el lideratge del sistema de salut de Catalunya.

Preveu uns ajuts públics, que garantiran la màxima transparència en l’adjudicació de recursos entre entre els diferents actors que ho sol·licitin. Són subvencions que van adreçades a totes aquelles institucions que gestionen activitats de recerca tant en els centres de l’àmbit assistencial del Sistema Sanitari Integral de Catalunya com en l’àmbit de la Salut Pública. Es destinaran un total de 42 milions d’euros a l’any durant el desplegament del PERIS 2016-2020, que inclou el finançament dels centres de recerca.

El PERIS 2016-2020 es marca 8 objectius:

  1. Promoure la participació dels pacients i, en general, dels ciutadans de Catalunya en les polítiques de recerca i innovació del sistema de salut de Catalunya. 
  1. Incrementar la qualitat de la recerca que es fa en l’àmbit de la salut per garantir l’excel·lència del nostre sistema de salut. 
  1. Intensificar les capacitats de translació del coneixement generat pels investigadors i tecnòlegs als processos assistencials en les àrees de la prevenció, el diagnòstic i el tractament dels processos patològics, i en la promoció de la salut. 
  1. Enfortir les capacitats i el lideratge internacional dels centres de recerca en salut de Catalunya. 
  1. Potenciar la formació i l’ocupabilitat de científics i tecnòlegs en el sistema de salut de Catalunya i enfortir les capacitats científiques dels professionals de la salut. 
  1. Integrar les polítiques de recerca i innovació en salut amb les altres existents a Catalunya. 
  1. Potenciar el paper del sistema de salut de Catalunya com a agent d’innovació, tot creant mecanismes per accelerar la transferència de coneixement cap al sector productiu. 
  1. Promoure la divulgació científica i el coneixement crític dels avenços científics en l’àmbit de la salut.

Les prioritats temàtiques que centren l’estratègia d’aquest Pla estratègic s’alinearan amb aquelles que estableixi el Pla de salut de Catalunya 2016-2020, i inclouen: 

  • La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia com a eines per disminuir l’impacte de les malalties en la societat i promoure l’equitat. 
  • La recerca en salut pública com a eina per promoure la salut i prevenir la malaltia, impulsant la realització d’estudis epidemiològics de tipus 1 (experimentals i no experimentals) i de tipus 2 (poblacionals i individuals), els estudis de cohorts que permetin mesurar l’impacte de la recerca en la pràctica clínica com a eines per a la presa de decisions de planificació del sistema de salut de Catalunya, la recerca en seguretat alimentària i la recerca en salut ambiental. 
  • Els problemes de salut crònics prevalents, com ara: l’obesitat i la diabetis, les malalties oncològiques, les cardiovasculars, les malalties respiratòries, les patologies psiquiàtriques, les síndromes de sensibilització central, les malalties degeneratives i les malalties relacionades amb l’envelliment de la població. 
  • La recerca en serveis de salut i, molt especialment, en processos assistencials i models de gestió per a la presa de decisions clíniques que permetin objectivar millores estructurals de la cartera de serveis del sistema. 
  • L’impuls de noves tecnologies que aportin valor, millorin els resultats en salut i tinguin un impacte positiu en la sostenibilitat del sistema. 
  • L’establiment d’estudis d’anàlisi cost-efectivitat dels tractaments i el desenvolupament d’estudis que aportin evidència sobre l’efectivitat dels tractaments (medicina basada en l’evidència). 
  • El desenvolupament de nous models d’atenció centrada en la persona i la comunitat en línia amb la transició a models basats en la integració de serveis de salut i socials, en què l’atenció primària té un paper cabdal. 
  • La dotació dels professionals de la salut d’eines per a l’educació per a la salut, així com potenciar la seva transferència d’habilitats i rols. 
  • El desenvolupament de la recerca clínica i translacional que permeti incrementar els coneixements científics i tecnològics, fent èmfasi especial en els agents de l’atenció primària i la recerca en infermeria. 
  • Les tecnologies òmiques i de la imatge mèdica com a base operativa per impulsar una medicina personalitzada que tingui en compte el perfil de l’individu i no només de la malaltia. 
  • Les tecnologies de les dades massives com a eina per assimilar i estructurar dades i resultats en indicadors de salut, que permetin definir les causes de la malaltia i establir les millors aproximacions diagnòstiques, terapèutiques i preventives. 
  • La priorització de l'impuls i la implementació en el nostre entorn de noves tècniques emergents, com ara les CRISPR (repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades) que permeten aprofundir en la nostra capacitat d’entendre, modificar i corregir la informació genètica. 
  • El desenvolupament de noves molècules i de noves teràpies com a armes terapèutiques en patologies d’una elevada prevalença epidemiològica, molt especialment en l’àmbit de l’oncologia i per al tractament dels superbacteris o les infeccions virals. 
  • La descripció i la dissecció de les xarxes de connexió molecular com a base de coneixement per entendre els processos fisiopatològics implicats en problemes de salut-biologia de sistemes. 
  • Les ciències robòtiques i la nanotecnologia com a instrument d’intervenció en els processos diagnòstics i en el tractament de les malalties, així com les noves teràpies i, per extensió, la malaltia regenerativa. 
  • L’aplicabilitat en l’àmbit de la salut de les ciències físiques (fotònica, radiacions, materials –grafè–, etc.), la bioenginyeria (generació d’òrgans i teixits en estructures tridimensionals) i els nous avenços digitals i informàtics (impressió en 3D). 
  • L’ús i la difusió de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador d’un espai global de salut electrònica per desenvolupar activitats en les àrees de l’epidemiologia, la salut pública, la capacitació dels pacients i els serveis de salut, incloent-hi aquelles que permeten teràpies i seguiment a domicili. 
  • Les malalties minoritàries. 
  • Les malalties específiques de l’àmbit infantojuvenil. 
  • Les malalties específiques de l’àmbit de la dona. 
  • El desenvolupament de models centrats en la persona en contextos multiculturals, amb situacions de fragilitat o pèrdua d’algunes funcionalitats.

La primera convocatòria del PERIS, dotada amb 20.530.000,00 milions d’euros per tres anys, va anar destinada a: 

  • Intensificar professionals d’infermeria per tal de permetre la seva dedicació a la recerca en hospitals i centres d’atenció primària;
  • Incorporar científics i tecnòlegs als grups de recerca dels instituts de recerca en salut;
  • Posar en marxa grans programes de recerca d’àmbit territorial per preparar el nostre sistema de salut pels reptes de les pròximes dècades.

 

A més i de forma pionera a Europa, el Departament de Salut va decidir incloure també una convocatòria específica per  a l’àmbit de la primària amb la finalitat de reconèixer i reforçar la capacitat de recerca dels equips d’atenció primària

La segona convocatòria específica d'ajuts a la recerca, dotada amb 9.530.000,00 milions d’euros, en tres anys, permetrà acomplir les diferents accions instrumentals previstes al PERIS.

Aquesta segona convocatòria del PERIS ha gestionat prop de tres-centes cinquanta propostes que han estat avaluades per una quarantena d’experts independents amb la coordinació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). D’entre aquestes propostes, finalment un total de 109 han estat finançades pel seu nivell d’excel·lència. 

La segona convocatòria del PERIS ha anat destinada a: 

  • Intensificar professionals en la modalitat d’infermeria i fisioteràpia i en la modalitat de facultatius especialistes, amb l’objectiu de potenciar la seva dedicació a la recerca en hospitals i centres d’atenció primària. La intensificació de facultatius especialistes ha estat una de les novetats en aquesta segona convocatòria, així com la dels professionals de fisioteràpia.
  • Incorporar científics i tecnòlegs als grups de recerca dels instituts de recerca en salut.
  • Posar en marxa projectes de recerca multicèntrics orientats a l’àmbit de la salut mental, amb l’objecte d’aplicar el coneixement cientificotècnic a la millora en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties en aquest àmbit.

 

Les convocatòries són de concurrència competitiva pública per tal de garantir la màxima transparència en l'adjudicació de recursos entre els diferents actors. L'AQuAS és l’encarregada de gestionar l'avaluació de la convocatòria d'ajuts en recerca i innovació.

El Consell Assessor en Política de Recerca i Innovació en Salut (CAPRIS) és l’òrgan encarregat d’assessorar la conselleria en les àrees de recerca i innovació en salut. Està format per científics de reconegut prestigi internacional en ciències de la salut i altres agents del sector que, amb el seu coneixement en recerca i innovació, poden aportar una visió estratègica de projecció de futur per al sistema. Així mateix, compta amb la participació de representants del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya per tal de garantir que la veu dels pacients està formalment representada en aquest òrgan.

El CAPRIS es constitueix arran de l’aprovació del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS, 2016-2020) i és precisament un dels instruments principals que ajudaran a desenvolupar-lo.

Les funcions principals del CAPRIS són:

  • Assessorar, des d’una posició d’independència, la persona titular del Departament i de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, en tot el que faci referència a les polítiques de recerca i innovació en el sector de la salut.
  • Proposar actuacions i activitats destinades a fomentar la implementació dels objectius del PERIS.
  • Ser consultat sobre la proposta del Pla anual d’activitats del mateix pla.
  • Ser informat del Pla financer del PERIS.
  • Elaborar informes i propostes en matèria de recerca i innovació en salut a requeriment del Departament de Salut.
  • Conèixer els informes elaborats pel sistema d’avaluació de la recerca i innovació en salut (SARIS) respecte de l’evolució de resultats de les diferents accions instrumentals del PERIS 2016-2020.

El sistema d’avaluació de la recerca i innovació en salut (SARIS) té l’objectiu de recollir i analitzar els resultats, els impactes i les disfuncions de les diferents actuacions englobades en el marc del PERIS 2016-2020. L’AQuAS, com a agent estratègic dels processos d’avaluació i seguiment del PERIS 2016-2020, és l’agent responsable del desenvolupament d’aquest instrument.

Aquest sistema proporcionarà informació objectiva i contrastada, i indicadors quantificables de les diferents accions instrumentals del PERIS 2016-2020, que es podran utilitzar tant com a elements en la presa de decisions estratègiques per part dels agents de l’Administració, com a elements de difusió al conjunt del teixit social.

Data d'actualització:  05.06.2018