• Imprimeix

Marc de treball

El Pla director de malalties de l'aparell circulatori treballa des d'una perspectiva global les malalties vasculars, alhora que fa l'abordatge d'una manera específica i adequada a les necessitats detectades de les malalties cardíaques i cerebrovasculars. Es pretén treballar també des d'una perspectiva d'integració en el sistema sanitari en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d'aquest tipus de malalties, per tal que les intervencions siguin coordinades, sinèrgiques i més efectives.

La metodologia de treball implica la participació dels diferents agents i organitzacions que treballen en les diferents estructures que fan l'abordatge de les malalties de l'aparell circulatori. També requereix de l'assessorament específic, continuat o puntual, de comissions per al seguiment i implantació dels projectes.

El Pla director de malalties de l'aparell circulatori disposa d'un marc de treball com a referència basat en:

Eixos estratègics per a la millora de resultats

Objectivitat, validesa, sensibilitat, especificitat i consens 

Per tal d'avançar en la utilització i l'anàlisi de la informació disponible, i amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'atenció sanitària a les malalties de l'aparell circulatori, és necessari fer un recull d'indicadors per avaluar, per exemple, l'evolució de la mortalitat o la supervivència d'aquest grup de malalties.

L'elecció dels indicadors de seguiment i avaluació s'ha de basar en els principis d'objectivitat, validesa, sensibilitat, especificitat i consens. En aquest sentit, cal tenir en compte que els actuals sistemes d'informació no permeten obtenir un conjunt exhaustiu d'indicadors. És per aquesta raó que, amb caràcter progressiu i quan sigui factible, s'hauran de millorar els indicadors existents i se n'inclouran d'altres que es considerin necessaris per arribar a disposar d'una bona anàlisi de la situació i evolució de l'atenció a la població amb malalties de l'aparell circulatori a Catalunya i de la resposta assistencial del sistema sanitari català a aquesta població.

Àrees de treball prioritàries

Les línies d'actuació en l'àmbit de la prevenció primària són comunes per als dos plans directors, atès que la malaltia cardíaca i l'accident vascular cerebral (ictus) comparteixen diversos factors de risc, com són la hipertensió arterial, el tabaquisme i la hipercolesterolèmia. A més, el sedentarisme i la diabetis són factors addicionals per a la malaltia cardíaca. És per això que les mesures preventives de detecció de risc i intervencions sobre els estils de vida són també comunes en ambdós plans.

La detecció i el control dels factors de risc proposats en aquest Pla director formen part de diferents programes i estratègies de la Direcció General de Salut Pública, i tenen com a objectiu l'aplicació de les activitats preventives a l'atenció primària seguint les recomanacions del Llibre blanc. Aquestes recomanacions inclouen la predicció del risc de cardiopatia isquèmica segons les taules adaptades a la població de Catalunya.

Objectius

Estratègia
Augmentar la valoració del risc global de la malaltia vascular. Publicació i difusió de les taules de valoració del risc vascular.
Augmentar el control dels factors de risc vascular (hipertensió arterial, diabetis mellitus, obesitat, hàbit de fumar i consum excessiu d’alcohol). Difusió dels criteris de diagnòstic, tractament i control adequat dels factors de risc vascular.
Consensuar criteris d’activitats preventives. Coordinació amb especialistes d’endocrinologia i malaltia vascular perifèrica.

 

Línies d'actuació i projectes en la malaltia vascular perifèrica

Consolidar com a mesura preventiva la detecció de l'índex turmell-braç (ITB) en l'àmbit de l'atenció primària. Com a estratègia o intervenció s'imposa la detecció poblacional de l'ITB.

Línies d'actuació i projectes per al diagnòstic, el tractament i la rehabilitació de les malalties cardiovasculars:

Objectius 

  1. Consolidar un model d'atenció urgent a la síndrome coronària aguda amb elevació del segment ST (SCAEST), per reduir el temps d'atenció sanitària per tal de fer un diagnòstic precoç i un tractament ràpid, adient i eficaç, d'una manera coordinada amb tots els agents sanitaris implicats en l'activitat assistencial de l'SCAEST. Valorar l'impacte de la síndrome coronària sense elevació del segment ST (SCASEST) i, si cal, establir models d'organització per facilitar l'accés al tractament idoni i en el temps adequat.
  2. Millorar l'atenció a la insuficiència cardíaca que permeti la reducció dels ingressos.
  3. Millorar l'atenció a les cardiopaties congènites atès que els infants amb malformacions del cor i grans vasos necessiten atenció especialitzada de diversos professionals des del naixement. La malaltia té un gran impacte, no solament sobre la salut, sinó sobre l'entorn familiar i, més tard, escolar i laboral.
  4. Consolidar un model de rehabilitació per a la patologia cardiovascular, adient als recursos disponibles a cada territori.

 

Estratègies/intervencions 

  1. Consolidar el Codi infart com a principal mesura per optimitzar el diagnòstic i tractament ràpid de l'SCAEST.
  2. Promoure la utilització de la Guia sobre el diagnòstic, el tractament i el control de la insuficiència cardíaca.
  3. Definir els centres de referència territorials per a l'atenció a les cardiopaties congènites. Crear vincles entre especialistes del món de la cardiologia pediàtrica i el món de la cardiologia d'adults. Crear una xarxa d'atenció a la malaltia comuna dels malalts amb cardiopaties congènites.
  4. Monitorar els resultats obtinguts i fer una avaluació dels programes territorials en funcionament. Cal aprofitar aquestes experiències per reaplicar-les i extreure'n un aprenentatge, així com potenciar la integració dels recursos i equipaments per a la rehabilitació de les malalties cardiovasculars. Cal incidir en la formació dels professionals implicats i reforçar-ne la multidisciplinarietat. El rol de l'atenció primària és clau per consolidar un model d'atenció integrat en els diferents nivells assistencials i els programes endegats pel Departament de Salut, com ara el PAFES (Pla d'activitat física, esport i salut).
Data d'actualització:  02.11.2011