Boi Ruiz: "L'actuació política ha de garantir la confiança de la societat en el sistema sanitari públic de Catalunya"

Torna
Dimecres, 17 de juny de 2015
  • El conseller de Salut insta a fer un front comú de tots els grups per reclamar la millora del finançament de Catalunya
  • Tant Ruiz com el president Mas neguen la privatització de cap servei públic, emfatitzant que cap partit de l’oposició no ha pogut citar-ne cap exemple
  • El titular de Salut defensa el model d’excel·lència de salut de Catalunya i emplaça a donar viabilitat al Pacte Nacional de Salut
Conseller de Salut, Boi Ruiz

Conseller de Salut, Boi Ruiz

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha fet una crida a què l’activitat de les forces polítiques catalanes garanteixi que la societat confiï plenament en el funcionament del sistema sanitari de Catalunya. Ho ha dit aquest matí en l’obertura de la sessió plenària del Parlament que avui ha debatut de forma monogràfica sobre el model de salut del país. Ruiz ha instat els grups polítics a sumar esforços per reclamar un finançament millor per a augmentar la qualitat del sistema sanitari, tot defensant la seva “excel·lència” i reiterant la necessitat d’impulsar el Pacte Nacional de Salut. A més, i com també ho ha fet el president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller ha negat que des del Govern s’hagi dut a terme qualsevol privatització de servei públic. La importància d’aquesta sessió plenària s’ha posat de manifest amb el fet que ha comptat amb l’assistència de consellers de governs anteriors, equips directius de centres mèdics, professionals, sindicats i altres representants del sector de la salut. 
 
El conseller ha iniciat la seva exposició al ple defensant la “senzillesa i els sòlids fonaments” del sistema sanitari català, explicant que a través del Servei Català de la Salut i de la Targeta Sanitària Individual es garanteix el dret universal a la assistència, en ambulatoris i en una àmplia xarxa de centres hospitalaris de Catalunya, com a “fruit d’un model que es remunta a molt temps enrere i que hem construït entre tots”.  “Debatem, si volen, sobre la salut i sobre la gestió, però sobre aquests drets no hi ha debat i a la gent l’interessa molt poc com són els estatuts d’un hospital o d’un consorci”, ha subratllat Ruiz. El conseller ha defensat que aquest sistema compta amb mecanismes de participació democràtica i ha posat com a exemple organismes com el Consell de Salut o el Consell Consultiu de Pacients o fulls de ruta com el del Pla de Salut, del qual s’ha informat àmpliament i s’ha comptat amb la participació de molts professionals. Boi Ruiz també ha negat qualsevol insinuació d’obscurantisme sobre la gestió en el sistema, donat que, entre d’altres, la xarxa sanitària es regeix per contractes públics i els hospitals estan sotmesos a auditories externes.
 
El conseller ha afirmat que els que acusen el Govern de privatitzar la Salut no poden citar ni un exemple de recurs públic que s’hagi privatitzat. I en aquest sentit ha instat l’oposició a fer-ho: “Diguin una sola privatització que s’hagi produït des del 2011. Diguin quina entitat privada s’ha introduït que no hi fos quan vostès governaven”. En aquest sentit, Boi Ruiz també ha fet referència a les “incoherències” de l’anterior Govern, en el sentit que havia defensat criteris i actuacions "que ara qüestionen", com és el cas del Consorci Sanitari de Lleida. “No es pot pretendre treure rèdit polític i actuar sense aportar-hi rigor”, ha afegit.
 
Boi Ruiz també ha subratllat que, pel Govern, la salut és una prioritat i ha assenyalat que per primer cop a la història s’hi destina un 40% del pressupost. Tot i això, ha admès que “tenim un problema econòmic brutal”, el qual s’hi afegeix també el d’un subfinançament. Un dels motius que, segons Ruiz, explicarien aquest subfinançament és que Catalunya va ser la primera en rebre les transferències i per la caiguda dels ingressos públics: “Vostès van reduir el pressupost del 2010 prop d’un 3% i llavors no vaig sentir a parlar de retallades”. El conseller també ha assenyalat que hi ha diners compromesos pel govern tripartit en infraestructures, i que malgrat que la situació ara ha canviat per la crisi, aquests diners s’han de retornar i no es poden derivar per atenció sanitària, com per exemple, per reduir les llistes d’espera.
 
D’altra banda, i com a mostra del “bon funcionament” del sistema sanitari públic català, el conseller Ruiz ha desgranat alguns assoliments en matèria d’atenció mèdica que situen el model català com a referent internacional: el diagnòstic precoç del càncer de còlon en un termini màxim de dos anys, l’alt percentatge de vacunació infantil o una major facilitat per a accedir a medicacions -com ara la de l’hepatitis C. “Hem millorat l’eficiència amb els CUAP, hem incorporat la cronicitat com a singular preocupació als CAP, hem garantit l’accessibilitat de la història clínica a tots els nivells, tenim un dels índexs de seguretat dels pacients més alt d’Europa i una atenció pal·liativa de les millors del món”, ha enumerat el conseller abans de lamentar que, tot i aquests resultats que avalen aquest “model d’èxit, se’n parli del que no està succeint i del que no tenim”.
 
Ruiz, però, no ha defugit els reptes de futur que té per endavant la sanitat pública catalana. En primer lloc, pel que fa referència als reptes polítics, ha instat totes les forces i els agents del sector a entendre’s a través del Pacte Nacional de Salut i a no utilitzar políticament la salut per a altres interessos que no siguin els de l’atenció a la ciutadania. Defensar les competències en salut de Catalunya i la creació de lleis pròpies –del medicament, per exemple- han estat altres reptes apuntats pel conseller. Pel que fa als objectius en l’àmbit sanitari, Ruiz ha assenyalat la importància d’abordar els condicionants socioeconòmics que influeixen notablement en la salut de la gent -l’atur, les addicions, el sobrepès o  el tabaquisme-, i especialment, la reducció de les llistes d’espera. “I fer-ho no és qüestió d’organització, sinó de disposar de recursos econòmics”, ha afegit abans d’apuntar altres finalitats, com la d’incrementar la recerca biomèdica.  Per Ruiz, però, el major repte és “el d’obtenir un finançament necessari” en relació amb el PIB que genera Catalunya, “per tal de poder acomplir l’objectiu final d’aquest Govern: preocupar-se per l’atenció de la salut de les persones”.
 
Per últim, el conseller ha reiterat la seva confiança que el debat serveixi per explicitar l’orgull pel sistema sanitari públic de Catalunya, per coincidir en la necessitat de fer reformes profundes per a millorar la gestió del sistema i per a recuperar la confiança dels professionals en l’actuació política vers la salut.