• Imprimeix

El conseller Comín destaca la transcendència de blindar la preferència de l'economia social en l'assistència sanitària

Torna
Dilluns, 03 d'abril de 2017
  •  Comín ha presentat avui a la Taula del Tercer Sector l’Avantprojecte de Llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària, que donarà preferència a les entitats sense afany de lucre i de l’economia social 
  • Catalunya inicia així el procés legal per harmonitzar les fórmules de gestió de l’assistència sanitària d’acord amb la Unió Europea
_

_

 
En un acte al centre Cívic del Pati Llimona de Barcelona, Comín ha presentat aquesta tarda a la Taula d’entitats del Tercer Sector l’Avantprojecte de Llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic a través del Servei Català de Salut (CatSalut).
 
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha assegurat que ‘el que fa aquest avantprojecte de llei és donar-li seguretat jurídica, concreció i detall a un model que en els seus principis fonamentals ja era el nostre model sanitari’. En aquest sentit, ha destacat ‘la transcendència que té blindar des del punt de vista legislatiu que en totes les línies assistencials –especialitzada, primària, sociosanitària, salut mental i salut pública– l’economia social i les organitzacions sense afany de lucre tindran preferència per davant de les organitzacions privades amb afany de lucre’.
 
Per altra banda, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ha afirmat que la transposició d’aquesta Directiva ‘és el que hem estat reivindicant durant molts anys, perquè pensem que va en benefici dels serveis públics i ens apropa al model d’Europa’. Segons Illa, aquesta Directiva de 2014 estableix que allò que fa referència a aquesta tipologia de serveis, ‘surti del mercat i que estigui prestat per entitats no lucratives o de l’economia social’.
 
En la memòria preliminar d’aquest Avantprojecte de Llei, aprovada pel CatSalut a principis del mes de març d’aquest any, es regulen les següents fórmules de gestió no sotmeses a la normativa de contractació del sector públic: la cooperació institucional (ja sigui vertical o horitzontal) i la concertació. La cooperació vertical és la que s’estableix amb mitjans propis de la Generalitat (empreses i consorcis amb presència majoritària del CatSalut), mentre que l’horitzontal s’estableix amb una altra entitat íntegrament pública (com ara les entitats municipals).
 
En l’àmbit de la concertació -la fórmula que es reserva fonamentalment per a aquelles activitats sanitàries que ja s’estan realitzant en el territori- el CatSalut només podrà concertar activitat sanitària a entitats privades sense afany de lucre o a entitats d’economia social. El text també preveu la possibilitat que, en cas de concurrència entre més d’una entitat d’aquestes característiques, es dugui a terme un procés de selecció.
 
A la pràctica, i de manera totalment coherent amb la llei d’ordenació sanitària de Catalunya, Salut prioritzarà les entitats sense afany de lucre o d’economia social davant de les privades amb afany de lucre en la prestació de serveis sanitaris a les persones quan aquests no siguis prestats directament per entitats públiques.
 
La importància de les entitats d’economia social
La UE considera entitats d’economia social aquelles entitats independents dels poders públics que compleixen requisits com prioritzar la persona i la missió social sobre el capital, fer participar els seus membres en el govern i destinar la majoria dels excedents en forma de reinversió per aconseguir els seus objectius socials.
 
De fet, Europa encoratja que les entitats d’economia social tinguin un paper rellevant en la prestació de serveis socials, entenent que aporten un valor afegit a la cooperació pública-privada clàssica, tant per la seva missió social com pel seu sistema de governança.
 
Catalunya, des de sempre, té una gran riquesa en entitats privades amb important arrelament territorial i vocació de servei social, moltes d’elles sense afany de lucre, que han configurat una societat civil dinàmica i responsable amb el seu entorn.
 
La diversitat de provisió que caracteritza el sistema sanitari català actualment, i que està considerada una fortalesa del mateix, està composada per entitats públiques i privades, la gran majoria de les quals –especialment en l’atenció primària i hospitalària- poden ser classificades com a entitats d’economia social.