• Imprimeix

Els antibiòtics, amb seny

baner_cartell_antibioticsAny 2050. Prop de 10 milions de persones moren arreu del món per infeccions que ja no es poden tractar o per intervencions quirúrgiques que s’han convertit en procediments d’alt risc. Us ho imagineu? Sembla l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció, però el cert és que, segons experts de la Unió Europea, aquesta situació pot esdevenir una realitat si entre tots no ens comprometem a utilitzar els antibiòtics amb una mica de seny.

De fet, les conseqüències del mal ús d’aquests fàrmacs ja són visibles actualment: els antibiòtics tradicionals ja no funcionen per tractar algunes malalties. D’una banda, en alguns països, aquests fàrmacs ja no són eficaços per curar més de la meitat de les persones amb malalties provocades pel bacteri Klebsiella pneumoniae, un bacteri intestinal comú responsable d’infeccions com la pneumònia o les infeccions dels nounats i dels pacients ingressats en unitats de cures intensives. D’altra banda, almenys 10 països han confirmat casos on ha fracassat el tractament de la gonorrea amb els antibiòtics disponibles.

Ens trobem, per tant, davant d’una seriosa amenaça per a la salut pública mundial. Nosaltres decidim si en som espectadors o comencem a actuar per fer-hi front. Impliquem-nos-hi! El bon ús dels antibiòtics és responsabilitat de tots.

La bioresistència és la capacitat dels microorganismes de resistir tractaments antibiòtics.

Els bacteris tenen l’habilitat de mutar genèticament per adaptar-se a les condicions de l’entorn i mantenir la supervivència. Es tracta, per tant, d’un fenomen evolutiu natural.  

Tot i que els bacteris sempre han tingut la capacitat de desenvolupar resistència a les substàncies naturals amb poder bactericida, fins i tot abans que s’utilitzessin antibiòtics, l’ús inadequat d’aquest tipus de fàrmacs en els darrers anys està accelerant el procés.

El fet que els antibiòtics que es prescriuen més sovint perdin eficàcia comporta la necessitat de variar les estratègies de tractament i fer servir nous antibiòtics cada vegada més selectius. El problema és que el procés de descobriment i comercialització de noves molècules amb poder antibiòtic és molt més lent que la proliferació de bacteris resistents, el que provoca que no existeixi alternativa per als fàrmacs que deixen de funcionar.

Els bacteris resistents es propaguen a través del medi ambient (aigua, sòl i aire), els animals i les persones.

A les persones hi poden arribar mitjançant:

- Altres persones. Les persones poden transmetre a altres persones els bacteris resistents per contacte directe o indirecte (a través del contacte amb superfícies infectades, aliments contaminats, etc.).

- Els aliments, ja sigui per una higiene deficient de les persones que els han manipulat, perquè provenen d’animals portadors o perquè han estat tractats amb substàncies infectades:

- Carn. L’ús inadequat dels antibiòtics en l’àmbit veterinari pot provocar el desenvolupament de bacteris resistents en animals, que es poden quedar a la carn si no es cuina correctament.

- Vegetals. Els vegetals poden contenir bacteris resistents si s’han regat o tractat amb aigua infectada o s’han fertilitzat amb adob animal.

L’aigua. La ingestió d’aigua no tractada, com la de llacs, rius, estanys o fonts, o tractada inadequadament afavoreix la propagació dels bacteris.

 “I per què no em recepta un antibiòtic, doctor?”

Els antibiòtics no serveixen per tractar les infeccions produïdes per virus, com ara el refredat o la grip. A més, hi ha infeccions que no necessiten antibiòtics perquè el nostre sistema immunitari té capacitat suficient per combatre-les. En aquest sentit, el projecte Essencial, que es basa en la col·laboració estreta i continuada entre les societats científiques, els professionals sanitaris, els pacients i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), difon entre els ciutadans els problemes de salut que no requereixen tractament antibiòtic, excepte en casos molt concrets:

Faringitis en infants

Otitis en infants

Rinosinusitis aguda en infants

“El metge m’ha dit que prengui antibiòtics durant 7 dies, però en porto 3 i ja em trobo molt millor. No cal que en prengui més. “

Cal respectar les pautes d’administració dels medicaments que prescriu el metge, tant pel que fa a la dosi com pel que fa a la durada.

“Tinc els mateixos símptomes que l’altra vegada i no tinc temps d’anar al metge. Miraré si em va sobrar alguna píndola de l’antibiòtic que em van receptar aleshores i si no aniré a la farmàcia perquè me’n donin més.”

Els anitibiòtics únicament s’han de prendre per prescripció mèdica. És el professional sanitari qui, després d’establir el diagnòstic, selecciona l’antibiòtic que cal prendre i en determina les pautes d’administració. Les farmàcies no dispensen antibiòtics sense recepta mèdica.

“Ara no tinc ganes d’anar a la farmàcia a llençar els antibiòtics que encara tinc per casa. Els llenço a les escombraries i me n’oblido.”

Els microorganismes resistents als antibiòtics també es propaguen a través del medi ambient. Per evitar contaminar-lo, convé dipositar-los als contenidors de les farmàcies adherides al sistema de recollida establert, que es poden identificar pel distintiu d’una creu encerclada amb una fletxa.

Altres conductes que poden afavorir l’aparició de bioresistències són els hàbits d’higiene inadequats tant en el nostre entorn com en la manipulació d’aliments.  El risc d’aparició de resistència als antibiòtics augmenta durant les estades a l’hospital per una higiene de les mans deficient, tant dels pacients com de les persones que els acompanyen, especialment abans de tocar-se els apòsits en ferides o la localització de la via intravenosa, després del contacte amb altres pacients i després d’anar al lavabo.

“M’està pressionant tant que em veig obligat a prescriure-li un antibiòtic. Serà l’única manera que marxi content...”

Cal evitar la prescripció de complaença, és a dir, la prescripció motivada per la demanda del pacient. De fet, un estudi realitzat als Estats Units entre més de 5.000 persones diagnosticades de sinusitis aguda entre els anys 2010-2013 revelava que els pacients als qui no se’ls havia prescrit antibiòtics, mostraven igualment un elevat grau de satisfacció vers l’assistència rebuda.

“No tinc temps de verificar si l’origen de la infecció és bacterià o víric. Li prescriure antibiòtics per si de cas.”

La prescripció inadequada d’antibiòtics es pot veure afavorida per les limitacions del temps que els professionals d’atenció primària poden dedicar a cada pacient i el fet que en moltes de les infeccions diagnosticades sigui difícil determinar amb certesa l’origen de la infecció de manera immediata.

“Jo per a això sempre he prescrit antibiòtics...”

Cal estar al dia en les recomanacions d’ús d’antibiòtics. Una d’elles és la recomanació pel que fa a la durada del tractament antibiòtic en les diferents infeccions perquè, en alguns casos, com ara alguns tipus de pneumònia o determinades infeccions del tracte urinari, els tractaments llargs promouen el desenvolupament de microorganismes multiresistents.

D’altra banda, l’evidència científica constata que en alguns casos la prescripció d’aquest tipus de fàrmacs és una pràctica clínica que no aporta cap valor al pacient. El projecte Essencial, que es basa en la col·laboració estreta i continuada entre les societats científiques, els professionals sanitaris, els pacients i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), difon entre els professionals sanitaris els problemes de salut que no requereixen tractament antibiòtic sistemàtic:

Bacteriúria asimptomàtica

Bronquiolitis en lactants

Bronquitis en població pediàtrica

Faringitis en adults

Faringitis en infants

Infeccions del tracte respiratori inferior en adults

Otitis mitjana aguda en infants

Rinosinusitis aguda en infants

Altres pràctiques professionals que afavoreixen l'aparició de bioresistències són retardar l’administració d'antibiòtics en pacients en estat crític, utilitzar antibiòtics d’ampli espectre (que combaten diferents espècies de bacteris) amb massa generositat o bé utilitzar incorrectament antibiòtics d'espectre reduït (que combaten una espècie específica de bacteris).

Finalment, una higiene de les mans deficient abans d’entrar en contacte amb el pacient o de realitzar qualsevol tasca d’assistència sanitària que implica el contacte directe amb les membranes mucoses o amb una part del cos que no sigui la pell intacta (per exemple, durant l’aplicació d’apòsits en ferides, la inserció i la cura de la sonda urinària, la higiene oral, la inserció i la cura d’una via intravenosa) pot afavorir la transmissió de resistències al pacient.

“A aquest noi el coneixo. No em costa res fer-li el favor i vendre-li una caixa de l’antibiòtic que em demana...”

Els antibiòtics no es poden dispensar sense recepta mèdica. El farmacèutic és probablement el professional sanitari més accessible als ciutadans i té un paper fonamental en l'educació sanitària de la població, fet que el col·loca en una situació molt favorable a l'hora d'ajudar el pacient a entendre la importància de l’ús prudent dels antibiòtics.

- Els antibiòtics són una excel·lent eina terapèutica però, mal utilitzats, comporten conseqüències negatives, tant per a la salut individual com per a la salut pública. Fer-ne un bon ús és responsabilitat de tots.

- Sense antimicrobians eficaços possibles es redueixen les opcions de tractament i les infeccions bacterianes s’agreugen, es propaguen i no es poden curar.

- En la lluita contra aquesta amenaça tots hi podem posar el nostre granet de sorra:

Pacients:

Eviteu l’automedicació. Els antibiòtics només els pot prescriure el metge, l’odontòleg i el podòleg. No demaneu antibiòtics a la farmàcia sense recepta mèdica ni reaprofiteu els sobrants d’altres tractaments anteriors.

No demaneu als professionals sanitaris que us receptin antibiòtics si no ho consideren adient.

Respecteu les pautes d’administració del tractament antibiòtic que indiqui el professional sanitari. No us salteu cap dosi ni allargueu o escurceu el temps que cal prendre’l, encara que us trobeu millor.

Elimineu els medicaments de forma corrrecta.

Renteu-vos les mans freqüentment amb aigua i sabó.

Respecteu les normes d’higiene, conservació i preparació dels aliments.

Vacuneu-vos quan estigui indicat, tant vosaltres com els vostres fills i filles.

- Professionals sanitaris:

Recepteu antibiòtics únicament quan sigui necessari, d’acord amb l’evidència científica.

Seleccioneu l'antibiòtic més adequat en funció de les característiques de la infecció i de la persona candidata a rebre el tractament.

No cediu a les pressió dels pacients i no recepteu antibiòtics si no ho considereu adient. Expliqueu als pacients perquè és important fer un ús responsable d’aquests medicaments.

Eviteu que els pacients entrin en contacte amb bacteris resistents amb una bona higiene de les mans en moments clau de la pràctica assistencial.

Informeu els pacients de les mesures de prevenció de les infeccions.

Utilitzeu tots els recursos disponibles per reduir la prescripció inapropiada dels antibiòtics (prescripció assistida, eines disponibles per al diagnòstic, guies clíniques, recomanacions Essencial, etc.).

- Des de la farmàcia:

No dispenseu antibiòtics sense recepta mèdica.

Ajudeu el pacient a comprendre la importància de l'ús correcte dels antibiòtics, tant per evitar-ne un ús inadequat com per reforçar el missatge del metge i contribuir a l'èxit del tractament.

Professionals del sector agropecuari:

Administreu antibiòtics als animals únicament per controlar o tractar malalties infeccioses (no per estimular el creixement) i sota supervisió veterinària.

Vacuneu els animals per prevenir infeccions i desenvolupar alternatives a l’ús d’antibiòtics en les plantes.

Promogueu i apliqueu bones pràctiques en totes les etapes de la producció i elaboració dels aliments d’origen animal i vegetal.

Adopteu sistemes sostenibles que incloguin millor higiene, bioseguretat i menys estrès als animals.

- És responsabilitat de l’administració sanitària:

Informar i formar tots els actors implicats sobre l’ús prudent dels antibiòtics.

Controlar l’ús d’antibiòtics en l’àmbit mèdic i veterinari.

Millorar la vigilància de les infeccions resistents als antibiòtics.

Enfortir les mesures de prevenció i control d’infeccions.

Vigilar i controlar el benestar animal.

Promoure la recerca per al desenvolupament de nous antibiòtics o alternatives terapèutiques.

Data d'actualització:  14.11.2018